El compromís

Qui no en faria la novel·la? Jo ja la veig: la història dels andorrans als camps nazis, que ja coneixíem gràcies al fabulós treball de Roser Porta i Jorge Cebrián, i que aquesta setmana ha tornat a ser notícia perquè Andorra ja té, a partir de la iniciativa de Velles cases andorranes, les seves Stolpersteine, les llambordes que identifiquen el lloc on van viure aquests andorrans abans de ser deportats. A partir d’un protagonista concret, el relat parlaria d’històries col·lectives. Jo faria protagonista el Pere Mandicó de cal Xicos de Prats, conegut com el Frare, perquè havia estudiat al seminari, però que després de sobreviure al seu pas per Buchenwald, Mauthausen i altres camps, va tornar a Andorra i va perdre la fe. La novel·la començaria amb una entrevista als fills o nets del Xicos, a partir d’alguns documents tornaria a l’Andorra de la Guerra i d’allà a l’infern dels camps. Alguns capítols veuríem el vell Frare descregut assegut a la butaca a Prats, rememorant els dies als barracons de Flossenburg o Gusen.

Qui no en faria una novel·la? Ara també sabem, gràcies a l’historiador de l’Arxiu Pau Chica, que alguns andorrans es van enrolar a les tropes franceses per combatre els nazis i que d’altres van col·laborar amb la resistència francesa. Tots s’hi van jugar la pell. Probablement, seria una novel·la d’acció. Tornar: qui escriurà aquesta novel·la? La de les andorranes que van batallar per aconseguir el sufragi femení a les nostres valls. També se les ha homenatjat aquesta setmana. Una novel·la coral, evidentment protagonitzada per aquestes mares i esposes que van plantar cara al patriarcat. Un èxit de vendes, segur. Ara bé, totes aquestes novel·les tenen un risc: que la literatura no exageri la realitat, que els narradors possibles no amaguin els clarobscurs, que el relat no simplifiqui una història complexa i construeixi herois artificials, sinó que expliqui amb naturalitat que el compromís d’aquestes persones normals i corrents era total. El compromís per la vida, per uns ideals i uns valors pels quals lluitaven. Una narració continguda, que amb discreció posi en evidència com ha canviat el món i que avui empetitim al costat d’aquests herois quotidians. I en el subtext, una pregunta: i avui, com passem a l’acció?