Chikilicuatre de la informació

Són a tot arreu. Amb micròfons d’última generació, il·luminació d’estudi i un discurs carregat de supèrbia, els nous oracles del segle XXI s’han instal·lat a les habitacions dels joves. Són els influencers, youtubers o streamers. No informen, no contrasten, no escolten. Es limiten a projectar una ideologia sovint polaritzadora, ignorància revestida d’opinió, i a imposar una manera d’entendre el món sense cap filtre crític.

Aquest fenomen ha deixat de ser una anècdota digital. S’ha convertit en una amenaça real per a la formació d’una generació. Des de la comoditat d’una cadira ergonòmica i entre llums de neó, pontifiquen sobre política, sanitat, educació o economia com si d’experts es tractés. I el més perillós: no ho fan des de l’anàlisi, sinó des de la provocació. El seu únic mèrit: acumular seguidors. La seva única fita: alimentar l’algoritme.

Són molts els que reneguen de tot allò que representa el compromís col·lectiu. Clamen contra els impostos, qüestionen la redistribució de la riquesa i menyspreen els serveis públics. Però no tenen cap problema quan es tracta de fer ús d’un hospital públic o de veure els seus pares cobrant una pensió estatal. És el discurs fàcil de qui no ha construït res, però ho qüestiona tot.

L’impacte és devastador. Milers de joves han substituït el criteri propi per l’eco del seu youtuber. Ja no cal llegir, estudiar o debatre: només cal consumir contingut. El pensament crític ha estat suplantat per una opinió que no és pròpia, sinó injectada. En un moment en què més caldria fomentar la reflexió i l’empatia, aquests nous predicadors digitalitzats ens arrosseguen cap a una societat més individualista, més cínica i més buida. La pantalla ha guanyat, però el preu és alt: una joventut cada cop més allunyada de la realitat i menys preparada per transformar-la. I cap a on va el món? Ho veiem clarament amb els populismes extremistes que s’imposen i que s’estan normalitzant de manera descarada. A Espanya, un tal Alvise va aconseguir eurodiputats. Ve a ser el que Rodolfo Chikilicuatre a Eurovisió el 2008, però aquests no són de broma.