Visita i resposta
Dilluns de Pasqua llegia els diaris per veure com havia anat la visita del vicepresident dels Estats Units, J. D. Vance, al Papa Francesc, quan em vaig assabentar de la mort del Papa. El vicepresident Vance avui és catòlic, es va batejar fa cinc anys, convers d’última hora també al trumpisme. El segueixo en aquesta administració Trump. Des d’abans, òbviament, que es vagi estenent la certesa que no hi ha ningú assenyat al timó de Washington. Des d’abans que Trump presumís que els països li feien “petons al cul” i des d’abans que Vance esbronqués els aliats europeus en la Conferència de Seguretat a Múnic dient-nos que Europa s’allunya dels seus valors fonamentals i trepitja la llibertat d’expressió, quan a “Washington hi ha un nou xèrif”! Quin brillant i indigne fluir verbal! Torna aquella cultura dels Westerns de les pel·lícules dolentes de sèrie B en què tot s’arreglava amb pistoles, cops de puny i fanfarronades del cercabregues i perdonavides. El govern Trump ha perdut la memòria, s’oblida de com es va configurar aquell país des de l’actual clima d’intimidació generalitzada. La novel·lista Siri Hustvedt, esposa de Paul Auster, ho escriu en un clar article a Le Monde, reproduït després a El País, la vigília de Pasqua, sobre el feixisme als EUA: “Quand le fascisme arrivera en Amérique, ils l’appelleront américanisme.” Som aquí.
Tornem a la visita de Vance, l’últim polític que es va trobar amb el Papa. No van tenir temps de parlar de la seva conversió. Una salutació més que una conversa i el Papa li va regalar dos ous de Pasqua. Segueixo la seva conversió des de les seves lectures de Sant Agustí i del, des d’aquí, desconegut filòsof René Girard i la seva teoria mimètica.
Després d’aquesta breu reunió, el Papa impartí la benedicció, ens va desitjar bona Pasqua i l’arquebisbe Ravelli llegí el missatge pasqual del Papa Francesc, una gran resposta: “Quant menyspreu es manifesta de vegades cap als més febles, els marginats, els migrants! Aquest dia, voldria que tornéssim a tenir esperança i confiança en els altres, fins i tot en els que no ens són propers o venen de terres llunyanes, amb costums, modes de vida, idees i hàbits diferents dels nostres. Perquè tots som fills de Déu.”