Política demogràfica

L’any 1950, el món tenia uns 2.470 milions d’habitants. Deu anys més tard, davant el creixement poblacional, ja es parlava de “bomba demogràfica” i se’n destacaven els efectes negatius sobre el planeta. Actualment, la població s’ha triplicat i s’han assolit els 8.200 milions. Els primers debats sobre polítiques de control de la natalitat evidenciaven que la qüestió mediambiental començava a preocupar, però la retirada del finançament per part de l’administració Reagan al Fons de Població de les Nacions Unides (FPNU) obria el camí a una política neoliberal de no-intervenció en matèria demogràfica, malgrat haver-se duplicat la població mundial. Posteriorment, l’agència de l’ONU que col·labora amb 150 països i s’encarrega de millorar la salut sexual i reproductiva de les dones, obtenia d’Obama el restabliment de les ajudes. Malauradament, han estat de nou retallades per l’administració Trump i entre els programes més afectats hi ha els de l’Afganistan, Txad, Congo, Haití, Mali, Sudan, Síria i Ucraïna.

Les previsions més recents de l’ONU estimen que a partir de l’any 2080, un cop assolits els 10.000 milions de persones, la població mundial començarà a davallar. Es creu que Europa perdrà el 20% dels efectius, mentre que el continent africà tindrà 3.900 milions d’habitants i esdevindrà un emissor que compensarà les mancances d’altres territoris. L’actual política migratòria de la UE, que intenta afrontar el problema de l’envelliment de la població, també amaga sentiments relacionats amb la por a la substitució d’uns col·lectius per uns altres. L’any 2050 un de cada tres europeus tindrà més de seixanta-cinc anys, mentre que als països subsaharians tan sols un de cada vint se situarà en aquesta franja.

L’envelliment de la població andorrana és un tema que la CASS ens recorda sovint. El darrer estudi preveu que el fons de pensions entri en dèficit l’any 2041 i proposa, per salvaguardar el sistema, un seguit de canvis que albiren una minva clara de l’estat del benestar. Som conscients que la sostenibilitat no va del bracet amb el creixement demogràfic, però tampoc encaixa amb els perjudicis amb els immigrants que supleixen les mancances d’un model econòmic basat en el creixement continuat que no té una clara voluntat de moderar-se.