El nostre soroll de cada dia

Diàriament, totes les tardes de dilluns a divendres, tres fets molt concrets ens ocasionen veritables embuts que ens dificulten la tornada a les diferents parròquies on vivim. Em refereixo a la sortida dels nostres fills de les escoles i les cues per anar-los a buscar; al tancament de pistes, que ens retornen els esquiadors a peu de carretera i que amb celeritat agafen el seu vehicle direcció als respectius hotels, i la finalització d’un horari laboral de moltes empreses que fa que molts treballadors comencin la seva aventura per arribar a casa, sigui en cotxe o en bus. Recentment, en aquest mateix diari, es va publicar el passat mes de febrer el resultat d’una anàlisi en la qual s’estima, per a l’any 2036, un creixement de la població total a Andorra de 99.970 habitants amb una forquilla d’entre 93.672 i 107.705 persones, tot escenaris possibles en funció de diferents variables que l’article publicava. També es va fer una simulació imaginant el mateix creixement que l’any 2023, i aquest podria arribar als 123.000 habitants. Tornant al nostre dia a dia i centrats en el tema que ens ocupa, avui som 85.100 habitants i el nostre creixement és d’uns 4.000 habitants anuals, dades que ja ens afecten de ple en el nostre dia a dia. Qui no sofreix cada tarda el trànsit per anar a recollir els fills que surten de l’escola o pel fet d’intentar arribar a casa? Qui no sofreix el retorn amb els telecadires dels esquiadors que tornen als seus respectius cotxes per arribar al seu habitacle turístic? Qui no sofreix avui concentracions de trànsit complicades per tornar a les respectives parròquies on vivim (en cotxe o autobús) que ens ocasionen interminables cues que paralitzen el país en hores determinades? Amb els anys, hem sentit propostes de tota mena, des de tenir un aeroport o una línia de trens interna pel país, projectes de telecabines entre parròquies, fins a, darrerament aquests dies, la construcció d’un tramvia que faciliti l’accés al nostre país, o l’ampliació de dos túnels (la Massana i Sant Julià), que ens facilitaran el transport per dins de casa nostra i que d’aquí a pocs anys seran una realitat... Ser molts implica que s’han de trobar solucions més immediates, que no malmetin la preservació d’un espai natural amb totes les mesures de sostenibilitat i cura del medi ambient. És una prioritat fer front a aquestes i d’altres realitats, perquè la tendència de la població d’Andorra és de créixer i créixer en un espai concret que entre tots volem preservar.