La gran tasca de la SAC

Continuant amb la seva intensa i indispensable tasca divulgativa, la Societat Andorrana de Ciències acaba d’anunciar la convocatòria pels Papers de recerca històrica, que quedaran publicats el maig del 2026. Tal com s’informa, el dossier central tractarà el tema “Dels privilegis als tractats internacionals”. Cal saludar la coherència d’aquesta recerca, atès que, de ben cert, els privilegis atorgats a Andorra, abans de la Constitució, pels seus veïns o els seus Coprínceps, són els antecessors dels tractats internacionals que s’han acordat des de la Constitució, sense oblidar alguns convenis tècnics que s’havien negociat prèviament. Alguns es poden interrogar sobre el paper d’Andorra en el marc de les relacions internacionals. Però, haurien de tenir en compte els avenços innegables que han aportat l’atorgament de convenis internacionals, en diferents matèries. Només recordar, a aquest efecte, el recent discurs del cap de Govern davant del Consell d’Europa, en el qual ha posat èmfasi amb els beneficis, per a tots nosaltres, de l’ingrés a aquest ens i doncs de la signatura i ratificació de nombrosos tractats en diferents àmbits. Per cert, els detractors d’aquesta política faran valdre que, ad exemplum, l’adhesió al conveni sobre la no proliferació d’armes nuclears apareix de poc interès. Tot i això, no podem obviar que aquests instruments participen de la imatge d’Andorra i que una negativa, per part nostra, hauria pogut provocar una certa desconfiança. La recerca iniciada per la SAC, facilitarà una visió panòptica dels nombrosos convenis ratificats des de la Constitució. I dibuixarà una fotografia d’Andorra plenament integrada a la comunitat internacional. Però, més enllà, un dels ítems que es podria analitzar és el relatiu als motius que han causat que Andorra, per voluntat pròpia o d’altres, no hagi pogut o volgut adherir en algun d’aquests tractats. Així, seria interessant copsar perquè l’adhesió a l’espai Schengen no va ser possible en el moment de la seva creació, tot i l’eminent col·laboració que els nostres serveis de seguretat articulen amb els seus homòlegs europeus. I, certament, en altres àmbits, tal com el financer o l’econòmic, ens podem fer la mateixa pregunta.