Silenci

Què troba a faltar en la societat actual? El que més trobo a faltar és el silenci. Vivim en un món hiperconnectat, veloç i materialment confortable, gairebé opulent, però massa sorollós. Ja ho deia Aldous Huxley que, la nostra, era l’època del soroll, soroll físic, soroll mental i soroll del desig, i que la prodigiosa tecnologia dels nostres temps semblava dirigida a atacar el silenci. I per què és tan important el silenci? -demana el periodista. Doncs perquè el silenci ens dona l’oportunitat de pensar, de reflexionar, de meditar. I encara més important, el silenci ens permet escoltar i, per tant, aprendre. Mentre parlem, no podem escoltar els altres. Qui parla és esclau de les seves paraules, mentre que qui calla és amo del seu silenci, és això? -l’entrevistador parafraseja Shakespeare, potser sense saber-ho. Sí, seria això, tot i que a mi m’interpel·la més la frase atribuïda a Beethoven que diuen que va dir: “No trenquis mai el silenci si no és per millorar-lo”. La idea no és seva en sentit estricte, hi ha moltes cultures que han concebut el mateix. Hi ha el proverbi hindú (parla només si el que has de dir és més valuós que el silenci), l’àrab (la paraula és de plata, però el silenci és d’or) o una sentència atribuïda a un dels parents de Mahoma, l’imam Alí ibn Abi-Tàlib: “parla només quan les teves paraules siguin més belles que el silenci”. Per tant, ara hauríem d’acabar l’entrevista? -la pregunta és formulada amb ironia. No facis broma, que cada cop que he d’escriure un article d’aquests és precisament el que em plantejo: què puc aportar jo al lector del diari? Si et soc sincer, fa temps que em sento en fals quan he d’escriure la columna. En un país com el nostre, on sembla que hi ha més opinadors que notícies, què puc oferir jo que sigui realment valuós? No estic contribuint al soroll general? L’entrevistador calla i em faig jo les preguntes: quin sentit té escriure? I no només les columnes; quin sentit té, avui, escriure llibres? Estadísticament, hi ha més escriptors que lectors. I amb la IA, encara més. Literalment (i literàriament), hi ha més gent xerrant que escoltant. Aleshores, quin sentit té continuar escrivint? Si no vull participar de la verborrea generalitzada, potser hauria de deixar de publicar, no?