El cotxe
No diré la marca, però de seguida tothom sabrà de quin cotxe parlo. Fa un temps, quan va sortir al mercat, el cotxe era supernovetat, superinteressant, l’última cosa en modernitat. Aconseguir-ne un era, a part de molt car, extremament difícil. La dèria va durar uns quants anys, però a poc a poc van anar apareixent com a bolets de temporada pels carrers del país i la ciutat. Bé, potser no tant, però sí que és cert que ja no resultava tan difícil veure’ls, i gaudir de la seva senzillesa i d’un disseny d’allò més bonic, amb pantalla gegant que xalava d’allò més. Tenia i té molts avantatges; pràcticament poden anar sols, sense que ningú els condueixi, tot i que és millor que et posis al volant, per si de cas. I per estalviar-te la multa, ja que a Europa encara no està permesa la conducció autònoma. Gradualment, el cotxe i la marca van anar guanyant quota de mercat… però al mateix temps, ja no tot eren lloances i van començar a aparèixer les primeres crítiques. Durant un temps no se sabia gaire bé per on anaven els trets, fins que les revistes especialitzades del món de l’automòbil van publicar estudis comparatius, llistes de preferències i de fiabilitat. Els primers resultats van ser una mica decebedors; quasi totes les llistes col·locaven la marca en qüestió i els seus respectius models en els últims llocs. També és veritat que malgrat les crítiques alguns usuaris n’estaven molt contents; sobretot si la seva unitat no havia tingut cap problema. De manera que de l’eufòria inicial vam passar a certa normalitat que semblava que estabilitzaria el mercat. Més o menys era així, fins que fa poc la geopolítica, per utilitzar una paraula grandiloqüent, ha convertit l’artefacte en motiu de polèmica. Ara hi ha molta gent que no el vol veure ni en pintura, de vegades els pinten i d’altres, en canvi, sobretot habitants del planeta Ultra, aprofiten per comprar-los a millor preu. Una incongruència perquè abans el cotxe era més aviat verd i car. En qualsevol cas la història del cotxe i de la marca demostra la inestabilitat de l’època actual. Jo, personalment, a títol individual, no havia previst comprar-lo, ni tampoc ho faré ara. Tampoc els puc dir què passarà, és possible que tornin a pujar de preu, però també que baixin… perquè, ja ho saben, aquest any el mercat sembla una serra de dents.