El sector bancari andorrà
Si a principi del segle XX calia anar a la Seu d’Urgell per fer gestions bancàries, a partir dels anys trenta ja es podien fer a Andorra, quan comencen a operar els primers bancs, el Banc Agrícol i Comercial, que tenia una concessió d’exclusivitat bancària, i la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis. Als anys cinquanta s’assisteix a l’eclosió del sector, emparat en el secret bancari, que esdevé un pilar econòmic fonamental per al país amb l’aparició de noves entitats: Banca Mora, Crèdit Andorrà, Banca Reig, Banca Cassany, Banca Coma i Sobanca, que va fer fallida l’any 1968. La resta de bancs, en fer-se càrrec dels actius i els passius de Sobanca per impedir l’establiment de cap altra entitat, obtenien dels Coprínceps la ratificació legal d’oligopoli bancari per a les entitats existents.
Amb el canvi de mil·lenni, es redibuixa el mapa bancari andorrà, amb el naixement de BancSabadell d’Andorra, donant per acabada l’etapa d’oligopoli iniciada als anys seixanta. D’altra banda, els nous estàndards reguladors i la normativa europea, derivada de l’acord monetari del 2011, van exigir una adaptació progressiva del sistema financer. Simultàniament, el sector portava a terme un procés d’internacionalització de l’activitat, apostant per nous mercats i per la diversificació dels productes. A més, l’intercanvi automàtic d’informació fiscal posava fi al secret bancari que tants beneficis havia reportat al sector i que també havia contribuït a la consideració d’Andorra com a paradís fiscal.
Els importants beneficis obtinguts per la banca andorrana, l’any 2024, han estat de gairebé 181 milions, repartits entre les entitats resultants de diferents fusions a raó del 39% a Creand, el 32% a MoraBanc i el 29% a Andbank. Sorprenen les recents amenaces que es deriven d’un document del Pacte d’Estat per l’acord d’associació en què es diu que la banca andorrana traslladaria les seus centrals a fora si no s’arriba a un acord amb Europa. A més, se sumen a les declaracions d’alguns directius bancaris que auguren que no hi ha futur per als joves sense un acord d’associació i que identifiquen el funcionament del país amb el d’una empresa. Sigui com sigui, la comunicació de l’acord d’associació no es pot fer sota la premissa de la por.