No és sort, és passió

Una tarda de pluja a la cafeteria de la uni, estàvem amb el grup fent un cafè amb un professor que ens va dir: “Fent les coses amb passió podeu arribar allà on us proposeu”. En aquell moment, vaig somriure. No era la primera vegada que sentia una frase així, però imagino que pel context de pluja, cafè i conversa profunda, em va fer pensar en què és allò que m’apassiona realment. Què vol dir fer les coses amb passió?

La passió no és simplement entusiasme. No és aixecar-se un dia inspirat i fer-ho tot amb energia. És constància i compromís, és fer-ho igualment quan no tens ganes, però saps que allò forma part d’un propòsit gran, al final és pensar en futur, deixar el plaer que et pot produir una acció en el present pel benefici que pots tenir en un futur. És aquella força que no sempre fa soroll, però que t’empeny a seguir.

Ara bé, com diu el conferenciant Víctor Küppers: “No hi ha res pitjor que un inútil motivat.” Té tota la raó. La passió sense preparació pot acabar frustrant la persona. Per molt que t’agradi una cosa, si no hi ha coneixement, disciplina i, en especial, realisme, difícilment es podrà avançar. La passió és el començament, la guia, però no és suficient.

Tot això em va portar a veure una entrevista de Mario Alonso Puig on expressava una veritat incòmoda: “Ens fa por apassionar-nos perquè la caiguda pot ser terrible.” I és totalment veritat, però també hem de tenir present que sentir amb intensitat implica el risc de caure amb la mateixa força. Però, al mateix temps, crec que és l’única manera de viure plenament, de viure lliure. Quan t’apassiones, penses en gran. I quan ho fas, actues en conseqüència.

Quelcom que sempre defensaré és el fet d’entendre que la passió ha de néixer de dins. No pot venir imposada per ningú, ni perseguir l’aplaudiment. La passió real no és voler brillar, és voler contribuir. Crear, ajudar, transformar i sobretot viure il·lusionat pel que fas. No és una foguera per cridar l’atenció, sinó un formigueig a l’estómac en el procés i un somriure quan l’esforç dona fruits.

Fer les coses amb passió no és garantia d’èxit, d’això en som tots conscients, però sí que és una garantia d’autenticitat. I potser, al final del camí, això és el que realment compta.