Abusananos

Han optat per fer-ho sols, perquè no saben jugar en equip. Han optat per fer-ho sols perquè són, i sempre ho han estat, els abusananos del pati de l’escola, els que podrien l’ambient i forçaven la situació i que, quan anaven mal dades, avisaven el seu pare perquè els tragués d’allà. Són els qui compraven tot el que els agradava, els qui engrapaven pel cony la puteta aquella (l’estic citant) perquè eren ells qui pagaven. El cas és que ara governen un país –i no un de qualsevol– i continuen optant per fer-ho tot sols, perquè mai no els ha calgut jugar en equip. I així no toleren una sireneta negra –i parlen de guerra cultural– perquè no els cal entendre-ho, perquè se’n poden comprar una de blanca i seguir sense jugar en equip. Per això no toleren que algun altre nen del pati tingui la joguina que ells volen –es digui Grenlàndia o Canal de Panamà– i l’únic recurs és dir-li al papa que se la compri o que atonyini aquells nens que no se la donen. Per això, en comptes de muntar una festa amb la resta de la canalla i fer un pot comú de llaminadures, es creuen els més llestos de la classe inventant la sopa d’all i venent les seves a la resta, sense adonar-se que surten perdent amb l’operació. Però a ells tant els fa, perquè van de llestos, però no ho són gaire. Diuen que els altres ho fan tot per ideologia, però ells no, on vas a parar, ells proposen mesures econòmiques ineficients i que perjudiquen els seus, es carreguen energies renovables no perquè no funcionin, sinó perquè són renovables i no fan guanyar diners als seus de debò, es carreguen mesures igualitàries no perquè no estiguin aconseguint quotes de pau social, sinó simplement perquè les odien, perquè no els deixen fer el que ells han pogut fer i comprar sempre o perquè és el que defensa la filla que no li parla. Però això no deu ser ideologia, diuen que no ho és, vaja. Jo diria que sí, però si ho neguen tan fort, no ens queden gaires opcions. Només ens queda la testosterona i la incapacitat manifesta dels autoritaris, dels abusananos, dels fills de milionaris a la recerca d’una coartada per demostrar que no són tan inútils com són, dels que es riuen les gràcies entre ells, dels que no saben jugar en equip i s’estimen més una pilota punxada.