Desplaçat cap avall

Al matí, des de fa uns anys llegeixo la premsa des de l’ordinador. Una mica de tot, premsa nacional, catalana, espanyola i internacional. De dues capçaleres llegeixo la carta diària, en què es recull i resumeix la informació, i a partir d’aquí vaig escollint els articles que m’interessen. No resulta tan entretingut com la lectura en paper, però sí pràctic a l’hora de tenir una visió més àmplia. De tant en tant, també faig alguna ullada a diaris que no coincideixen amb la meva orientació diguem-ne global per fer un costós exercici de comprensió i percepció de tot allò que em sembla lluny de la meva manera de percebre la realitat.

Al llegir el diari d’aquesta manera es perd una mica l’accés als articles d’opinió. No estan tan a l’abast del lector. L’abandonada lectura de l’edició en paper apropava molt més el lector al multicolor espai de l’opinió, en què les ideologies varien, per molt que un diari sigui d’un color o un altre.

Abans, quan vaig començar a llegir el diari a la pantalla de l’ordinador –no estic parlant de l’edició digital en PDF, sinó de la que es veu en pantalla a la pàgina web dels diaris– la informació a la qual tenia accés era més limitada que a l’edició en paper, tot i que és veritat que podies a través del menú moure’t per d’altres continguts.

Ara, renoi! El malparit desplaçament cap avall, l’anomenat scroll en anglès acaba amb els nervis de qualsevol lector. El desplaçament cap avall és fill, beu de la mateixa font, que la infinitud de posts de xarxes com Instagram, TikTok i d’altres que com una plaga s’han estès per tot arreu. Ara els diaris ja quasi són notícies sense fi, un món sense final.

És com si disposessis de tot el temps del món. Vas baixant i vas mirant. La gràcia és que t’hi quedis, que no te’n vagis… siguis on siguis, perquè ja no sols els diaris, sinó que moltes webs s’han apuntat a aquesta moda. Si no tens un desplaçament gaire llarg no ets ningú...

La reflexió final sembla òbvia i cada vegada és més fàcil de veure i aplicar en qualsevol àmbit. Anem pel món amb orelles de burro (amb tots els meus respectes per aquest animal tan peculiar i tan nostre). Però sí, orelles de burro, aplicades a qualsevol persona, de manera que sols miris, combreguis i et creguis allò que ja creus i t’agrada, i no et moguis d’aquí, que és el que et convé.

Doncs això, desplaça’t cap avall, fes un scroll down infinit, fins que et quedis penjat de la pantalla i no sàpigues qui ets.