‘GroKo’

GroKo és una paraula alemanya, present al seu diccionari, abreviatura de GrosseKoalition, “gran coalició”. És el terme polític que fa referència a la coalició entre la democràcia cristiana alemanya (CDU/CSU) i la socialdemocràcia (SPD). És un mot popular, des del Maig del 68, que va prendre molt relleu amb els governs d’Angela Merkel. A Alemanya solament s’aplica quan s’uneixen aquests dos grans partits, probablement fruit de la fragmentació del sistema polític per la polarització de l’electorat. En la seva majoria aquestes grans coalicions han sigut solucions d’emergència, nascudes per necessitat, però amb estabilitat posterior. Coalicions que van fer entrar en crisi “el sistema de dos partits i mig” que havia conformat Alemanya durant 60 anys.

El nou parlament alemany ja s’ha constituït i els grups de treball han acabat la feina per formar el nou govern. Mentrestant han fet ja, en el parlament vell on tenien majoria més àmplia, la gran reforma de la Constitució suprimint el fre al deute, per així acordar un paquet financer històric relacionat amb la defensa, les infraestructures i el clima. S’abandona ja l’austeritat. Un gir de 180 graus. Ara cal esperar el nou govern. No vivim moments tranquils. Serà un GroKo feble i alabaix pel constant declivi de la democràcia cristiana i la contínua tendència a la baixa de la socialdemocràcia. Fins i tot el líder de la CDU, Friedrich Merz, ja ha manifestat que cal canviar el nom de GroKo per a la futura coalició governamental. No és qüestió solament de noms. “Gran”, certament, la coalició no ho és dins el total del parlament. Persisteixen grans diferències, entre els socis, en termes d’emigració i de política fiscal, despesa pública i protecció social. Una vegada més és una aliança de conveniència, sense tenir un mandat fort. A més, Merz i l’actual CDU/CSU és més conservadora i està més a la dreta del centre que en temps de Merkel. Abans de Pasqua veurem l’última edició d’aquesta nova GroKo, molt probablement amb un altre nom. Es veu que les xarxes socials van plenes de suggeriments. El jove partit euroescèptic i d’extrema dreta, l’AfD, l’Alternativa per a Alemanya, a hores d’ara ja saliveja.

I el cordó sanitari i el tallafoc? Què?