La nova Andorra de l’OnlyFans

Primer de tot cal dir que una persona major d’edat pot fer el que vulgui, sempre que ho faci dins dels límits que marca la llei; però els països tenen dret, i també el deure, de tenir cura de la seva reputació i decidir què fer i què no fer per preservar-la.

Ni les noies són models ni les societats són de marketing digital. Aquesta setmana les directores de l’Institut de les Dones i de l’Associació de Dones d’Andorra han manifestat a la premsa, sense deixar lloc a malentesos, que OnlyFans és prostitució, i això, al nostre país, és delicte.

Com que la discussió no va de posar portes al camp, ja que prohibir el consum de pornografia és inútil i inviable, Andorra ara mateix es troba davant una cruïlla. Podem fer veure que no passa res, normalitzar el fenomen i obrir les portes del país a la producció de pornografia per esdevenir una nova Hongria o República Txeca o bé aixecar tallafocs, per evitar el que ve darrere d’aquesta indústria: drogues, corrupció, explotació i màfies.

I això és responsabilitat dels nostres representants polítics.

Segons The Exodus Road, entitat que lliuta contra el tràfic de persones i l’explotació sexual a tot el món, s’han detectat casos de menors que oferien contingut pornogràfic per OnlyFans, burlant els controls d’edat, fins a l’esgarrifant existència d’una quarantena de vídeos publicats de nenes denunciades com a desaparegudes.

Digueu-me conservador, però estic convençut, pensant de la manera més pragmàtica possible, que la creença que fer-se l’andorrà davant aquest fenomen aportarà més diners a les arques de l’Estat és una fal·làcia. Siguem realistes: tot allò que es pugui recaptar extra d’impostos per aquestes activitats ens els haurem de gastar en seguretat i prevenció del delicte.

I això sense entrar en el model que estem deixant desplegar-se a casa nostra, en un moment difícil per al jovent, alimentant aquesta perversa narrativa cultural que sedueix noies (i també a nois), que qualsevol pot fer-se ric despullant-se uns minuts al dia davant del mòbil.

Sembla que avui tot això no sigui greu, fins al dia en què una filla o una neboda de 8 cognoms andorrans caigui en una d’aquestes xarxes. Però ja serà massa tard.