De drets que no ens creiem
Us heu aturat mai a pensar com de refotudament ineficient és la prohibició de l’esclavitud o del treball infantil? Com de bé li aniria al nostre sistema productiu poder fer que la gent treballés setanta hores pel mateix sou que cobren ara? En els guanys evidents en capacitat de decisió que suposaria prescindir dels pesadíssims debats a què ens arrossega la llosa de ser una democràcia i poder tirar pel dret amb les idees d’algú carismàtic i de ment clarivident? Atrevim-nos a pensar sense tabús. Hi ha un munt de gent que es mor de fam al món; alguns de nosaltres podríem garantir-los un sostre i una alimentació diària suficient simplement a canvi de tenir-los en propietat (per treballar per a nosaltres, per desfogar-nos-hi quan ens sentim sols o després d’un mal dia, per agafar-los mig fetge si se’ns accentua la cirrosi...): seria un win-win!
A la immensa major part de nosaltres, un paràgraf com l’anterior ens sembla inadmissible. Absurd fins i tot. El cas, però, és que el que el fa inacceptable és un únic element: que totes les coses que hi surten les tenim confinades en un terreny indiscutible (en sentit literal: no es discuteix), el terreny dels drets. I quan hi ha drets que ens creiem de debò no els qüestionem amb càlculs de rendibilitat, no publiquem estudis sobre com d’eficient seria tenir esclaus o sobre els beneficis econòmics que ens podria reportar explorar el mercat de la prostitució infantil. I és per això, i tan sols per això, que no tenim garantit el dret a un habitatge digne al nostre país, perquè no ens el creiem com a dret. I no limitem preus perquè naps. I no prohibim l’especulació perquè cols. I no decretem que com a màxim un habitatge per persona perquè patates. Que si el mercat allò, que si els propietaris allò altre, que si els inversors bla, bla, bla, que si Gonzalo Bernardos diu que... Discussions sobreres si fos un dret que ens creguéssim, discussions sobreres si assumíssim que el discurs dels drets és molt més neutral que les aproximacions econòmiques que van de neutrals i que no són més que la defensa d’una ideologia entre moltes altres possibles. Als drets no els hem de demanar anàlisis economètriques, els hem de demanar garanties; tot el que no sigui això, és defensa dels interessos particulars dels que exploten la resta.