Germanwings

Dilluns es van complir deu anys de la tragèdia de l’avió de Germanwings que feia el trajecte entre Barcelona i Düsseldorf. 150 persones van perdre la vida per la decisió del copilot Andreas Lubitz de suïcidar-se i estavellar l’avió als Alps francesos, prop de la població de Barcelonnette. El copilot es va tancar a la cabina, mentre el pilot havia sortit un moment. Des dels atemptats de l’11-S s’havia canviat el protocol de les cabines dels avions per garantir-ne la seguretat, i aquest mateix protocol li va servir per cometre el seu acte criminal, sense que ningú pogués evitar-lo. Les mesures ara són diferents, de manera que no es pugui repetir un acte d’aquesta magnitud. La crònica que llegeixo a La Vanguardia signada per Domingo Marchena, en què parla de l’acte realitzat al monument commemoratiu a la T2 del Prat de diumenge, és tot un exercici de bon periodisme. Darrere de la tragèdia hi ha la vida i el dolor dels familiars de les persones que van morir. Una vida trencada, sense raó, sense motiu. Resulta colpidora i entranyable la carta, a la qual també remet l’article, escrita per Clara Martin, de l’Associació de familiars del vol GWI9525. El dolor per la mort de les persones estimades és immens, però és el seu record el que perdura més enllà. Cada any en aquesta data, familiars de l’associació viatgen al lloc on es va produir la tragèdia i Lufhtansa (Germanwings era la seva filial) també posa a disposició dels familiars la possibilitat de viatjar-hi. I més enllà del dolor, inconsolable, dels fets irreversibles i dels nous protocols de seguretat instaurats en l’aviació a conseqüència d’aquests fets, resulta impressionant la influència i feina fetes per l’associació de familiars del vol, de manera que des de l’any 2022 les peticions de baixa laboral ja no les notifica el treballador, sinó que és obligatori que ho facin els metges, mútues i empreses. Una legislació vigent a Espanya que hauria de ser, tal com reclamen, vigent i obligatòria a tot el món. Resulta tràgic i incongruent que un copilot pogués amagar els informes que avisaven del seu estat mental, saltar-se per decisió pròpia la baixa laboral i estavellar l’avió. Una tragèdia immensa de la qual potser no cal dir res més. Acompanyar en el sentiment tots aquells que segueixen trobant a faltar les persones estimades.