Reconeixement

Fa una setmana Jordi Alcobé feia entrega al Consell General d’una còpia del Manual Digest, de Fiter i Rossell. És el Manual Digest “arreglat per lo reverent Anton Puig, pbre., de les Caldes, any 1797”, tal com el jesuïta Lluís Ignasi Fiter Cava –descendent d’un germà d’Anton Fiter i Rossell– escriu a la seva Història y novena de Nostra Senyora de Meritxell, l’any 1874. Era la cita i el testimoni que es tenia d’aquesta còpia. Còpia que la Susanna Vela i l’Albert Villaró van batejar amb el nom de Manual 1797.

Aquestes són paraules de reconeixement i agraïment a l’amic Jordi Alcobé per la seva donació. Fa uns anys em va ensenyar aquest Manual, embolicat amb cura, que vam fullejar plegats. Tenia la intenció de restaurar-lo i estudiar-ne el contingut i la història. Per part meva fou una gran sorpresa, veia un llibre inesperat i incomprensible. Mirava un Manual Digest de les Valls de Andorra (sense el mot neutres) d’Anton Fiter i Rossell, refet per mossèn Antoni Puig de les Caldes en el “present 1797”, com diu a la primera pàgina. Anormalitat. Com és conegut i tots sabem, el prevere Antoni Puig és l’autor del Politar del 1764. És, per tant, aquest Manual 1797, un segon Politar, escrit 33 anys més tard, poc abans de morir l’autor?

Reconeixement també a cal Regí de Prats, que ha guardat l’exemplar fins als nostres dies. Hi deuen tenir a veure el parentiu entre els Torres i els Puig, i la presència de consellers generals a cal Regí. S’ha salvat un patrimoni de tots i d’un temps quan els andorrans s’afanyaren per explicar-se a si mateixos, com digué el síndic Carles Ensenyat. S’ha girat feina. Directa a Francesc Rodríguez, que n’estudia ja el volum d’aquest sorprenent segle XVIII andorrà. Una vegada restaurat i dipositat a l’Arxiu Nacional el tornarem a fullejar. Ara amb més temps i... potser hi trobarem respostes. Qui sap. Quan Puig reescriu aquest Manual 1797 ja feia quatre anys que l’administració del departament de l’Arieja no havia volgut acceptar les 1.870 lliures de la qüèstia per ser una reminiscència feudal després de la Revolució Francesa. A més, a la Seu, feia dos anys que no hi havia bisbe. Res a veure amb la voluntat i intenció de mossèn Antoni Puig? Per a qui escriu?