Un tema complex

Tradicionalment, dels dos costats de la frontera s’han intercanviat ovelles, cavalls, mules, tabac i productes diversos, obviant les normes aranzelàries de cada moment. Un exemple paradigmàtic ha estat el Pas de la Casa, que irromp, durant la postguerra europea, amb una clara vocació comercial. Aquest comerç orientat a un turisme desitjós de comprar va prendre tanta rellevància que, l’any 1947, motivava les queixes del Consell General. Les antigues barraques de FHASA, obertes en aquest sector de pastures d’alta muntanya, i el tràfic desmesurat d’alguns individus, molts dels quals sense autorització, van portar la corporació a denunciar la venda abusiva d’articles, com ara fruita o conserves. Havia nascut el fenomen del turisme alimentari, caracteritzat per les caravanes d’autocars que es dirigien al Pas de la Casa per proveir-se de productes espanyols d’alimentació que no es trobaven a França.

Els impostos que actualment graven el tabac a França han generat un important diferencial de preus amb els països de l’entorn, fet que explica que el 43% del consum francès provingui del mercat paral·lel (falsificacions, contraban, comerç transfronterer). Les pèrdues són elevades per a l’Estat i per als estanquers, que han vist disminuir les vendes de manera sensible, especialment a l’Arieja, on la prefectura vincula el contraban de tabac provinent del Pas de la Casa amb immigració irregular i xarxes criminals. Un grup de diputats francesos ha presentat a l’Assemblea Nacional una proposta en què demana implementar un protocol de l’OMS, vigent des del 2018, que pretén combatre el comerç il·lícit mitjançant l’aplicació de quotes de lliurament de tabac basades en el consum intern de cada país.

Per a l’ambaixador francès, la solució implica escurçar el diferencial de preus. Andorra, per la seva banda, ha limitat la venda de tabac a cinc cartrons pagats en efectiu i ha augmentat el control policial. Se suposa que les pressions per evitar el contraban s’apliquen també a la resta de països amb els quals França té el mateix problema. Ara bé, a Andorra també li convé no tensar les relacions amb els veïns, com a fórmula de convivència. Si el contraban protagonitza les relacions francoandorranes es redueix la possibilitat de tractar altres temes més cabdals.