Un nou repte

Durant molts anys, el debat públic s’ha anat desenvolupant en mèrits d’unes regles en gran part no escrites i que es fonamentaven essencialment en un cert respecte del contradictor, encara que les argumentacions respectives puguin ser força contrastades. Aquesta forma de cortesia, tal com la podríem definir, està, des de fa un temps, desapareixent a una velocitat exponencial. Certament, la liberalització de la paraula, a través d’internet i de la protecció que procura a tots aquests que es refugien en un anonimat sospitós, n’és una de les causes. Però, més enllà, assistim a l’emergència de greus tensions en les controvèrsies públiques, la qual cosa ens hauria de preocupar. En efecte, l’obligació de qualsevol responsable, polític, econòmic o altre és i hauria de ser escoltar els seus oponents per a analitzar degudament les seves objeccions i, si escau, modificar la seva opinió, per a tenir en compte unes crítiques justificades i constructives. Ara bé, forçós és constatar que s’està articulant un moviment exactament invers. Cadascú, del costat que sigui, s’enroca amb les seves conviccions, encara que siguin discutibles. I, a aquest efecte, se simplifica el discurs, obviant del tot la complexitat innegable que regeix la societat moderna. Inclús, es fa totalment cas omís dels ensenyaments del passat, que han posat en evidència que res no és immutable i que, com ha dit un famós filòsof francès, del segle XVII: “Veritat d’aquest costat dels pirineus, error de l’altra banda...”.

Per tant, apareix imprescindible, en els moments actuals, força convulsos, tornar cap a aquesta voluntat i necessitat de diàleg, matisada, de part i d’altre, d’humilitat. En efecte, ningú pot vanagloriar-se de tenir la raó, ell i només ell. La complexitat abans esmentada implica que les solucions a aportar a les nostres preocupacions no són i no poden ser senzilles i han de considerar moltes vessants diferents i complementàries, que ens obliguen, doncs, tal com ho diu la locució que ens molesta a tots, de pensar en contra de nosaltres mateixos, cosa que no és gens fàcil. I aquest és un repte majúscul que tenim l’obligació imperiosa de superar per evitar trencaments que, ben segur, seran traumàtics.