La crisi dels codis
De la societat líquida de què parlava Zygmunt Bauman fa un parell de dècades contraposant-la a la societat sòlida precedent, amb institucions, valors, agents socialitzadors i dinàmiques estables, tangibles, gairebé fixes, em fa l’efecte que ara hem passat d’aquella societat fluida, dinàmica, voluble i fragmentària a una societat gasosa, molt més volàtil i extremament fragmentària, gairebé atomitzada, amb poca confiança en les institucions o institucions que s’han guanyat el descrèdit merescudament. Avui vivim dinàmiques incertes en una societat globalitzada i dominada per grans multinacionals en què sovint s’han perdut els referents culturals i identitaris locals. Viure d’esquena a la globalització sembla avui impossible i segurament absurd, però hem de ser conscients que ens obliga a fer un esforç per connectar allò global amb allò local en sentit bidireccional. Segurament, la societat líquida era un estat transitori per arribar a la societat gasosa, i això ho ha accentuat la consolidació d’un nou agent socialitzador: internet i les xarxes socials. Com amb la globalització, sembla impossible renunciar a la revolució digital que tot ho ha capgirat i també sembla absurd demonitzar les xarxes socials per sistema, però sí que hem d’estar alerta amb els paranys que poden implicar. Estem immersos en un procés de canvi de paradigma, i en el moment de trànsit en què ens trobem, en què veiem que s’acaba una era i n’ha de començar una altra que encara no sabem on ens durà, la incertesa pròpia d’aquesta etapa fa que es produeixin tota mena de respostes: algunes reaccions nostàlgiques i evasives, que pretenen tornar al passat, es donen en paral·lel al populisme que fa renéixer ideologies caduques, i algunes reivindicacions tradicionals també entren en crisi, de manera que les lluites socials que han caracteritzat la societat contemporània des de la Segona Guerra Mundial comencen a desvirtuar-se i a perdre sentit (malgrat que els i les activistes que les lideren s’hi resisteixin). Estan en crisi els codis amb què interpretàvem el món, i això fa que incrementi la incomprensió entre uns i altres, la desconfiança s’instal·la en la societat i l’exacerbació de l’individualisme amenaça d’atomitzar les estructures socials bàsiques. Bon diumenge.