Gascón, fals final
Vam veure el desenllaç: fals. Karla Sofía Gascón va assistir, diumenge, a la cerimònia dels Oscar després d’un mes esborrada. Va ser una reaparició freda. No va trepitjar la catifa vermella (Gascón era una de les nominades al guardó de millor actriu pel seu treball a Emilia Pérez; la primera intèrpret transgènere que optava a l’honor) i les cròniques de la nit van exposar-nos que durant la gala l’espanyola va tenir una actitud distant. Després de la irrupció i circulació d’unes piulades de Gascón a X en què emetia barroeres asseveracions racistes (recuperades per una periodista musulmana el gener passat; les piulades daten, aproximadament, del període 2018-2020), l’actriu va haver de disculpar-se (era el mínim), però el perdó no va ser suficient. Alguns van qualificar les disculpes d’afectades i defensives. La bola es va engrandir tant que Netflix, productora de la pel·lícula, va decidir esborrar Gascón de la promoció del film als Estats Units i de la catifa i la butaca d’altres gales. La veritable reaparició, de fet, es va produir uns dies abans dels Oscar: es va veure Gascón, en condició de nominada, als César francesos amb un passar mesurat.
La intèrpret, finalment, no s’ha endut ni el César ni l’Oscar. Ha quedat, però, coberta per una polèmica que ha engolit la seva feina a Emilia Pérez i ha caigut en una cancel·lació desorbitada, ridícula. Els judicis xenòfobs són lamentables (els de tothom), però el càstig ha estat més gran que l’ensopec. Ningú s’ha permès pensar que Gascón podia estar piulant des de la frustració, des d’un moment vital baix, des de certa follia intel·lectual. I, sobretot, ningú li ha concedit l’oportunitat de l’evolució: el pensament, sovint, canvia; la ideologia fluctua (més acusadament o menys; cap a la raó o cap a la intolerància). És cert que l’educació digital de Gascón en el moment d’escriure les piulades era escassíssima; va garlar desbocadament. I també deu ser cert que les opinions emeses eren assumides aleshores. Ara bé, se l’ha reprès des de l’exemplaritat severa, des de l’alerta: que ningú més cometi el seu error. Veurem com acaba el cas Gascón. Qui la salvarà, ara, de la cancel culture puritana?