L’encant dels llocs

Fa uns dies va sortir un vídeo –es va fer viral de seguida– d’un parell d’esquiadors baixant per l’Etna, al costat d’un riu de lava. La filmació es va fer de nit i el contrast entre la neu, la lava i les llums dels cascs resultava molt atractiu.

Òbviament, des del punt de vista dels vulcanòlegs, esquiar en aquestes condicions és una temeritat. De fet, mentre els esquiadors passen prop de la lava, es pot veure com algunes roques o fragments se’n desprenen.

Què ha passat des que es va publicar el vídeo?

Doncs ja s’ho poden imaginar. Ara, molta gent vol viure aquesta experiència i han aparegut nous vídeos en què ja no són dos els esquiadors, sinó un bon grapat, esquiant de dia i de nit prop del cim de l’Etna.

D’on surten tants esquiadors en una illa mediterrània? Sicília –reconec que ho desconeixia fins a informar-me per escriure aquesta columna– té tres estacions d’esquí: Piano Provenzana, Piana Battaglia i Etna Sud, al costat del mateix Etna, que és la muntanya més alta de l’illa, amb 3.357 metres d’altitud. L’estació més propera, Etna Sud, no té remuntadors que s’apropin al cim, i el telefèric de l’Etna et deixa a 2.500 metres. Així que els vailets que vulguin esquiar per les zones prohibides han de pujar un bon tros a peu. I sortejar els pocs vigilants del parc que van de bòlit.

A mi, l’anècdota de l’Etna em fa pensar com la informació tot sovint espatlla les meravelles del nostre planeta.

Hi ha llocs, imatges i paisatges que et poden agradar molt, però que és millor no publicar, ni parlar-ne. Un lloc especial que descobreixis per les muntanyes d’Andorra serà millor que el guardis per a tu o el comparteixis amb uns quants amics. Però no cal fer un vídeo i penjar-lo a YouTube o Instagram. Conec racons i paratges dels quals no he publicat ni una paraula. Molt millor així. Si expliques el lloc exacte, segur que la curiositat hi portarà més gent. O, per dir-ho còmicament, aviat t’hi muntaran un pont o un mirador.

Un bon boletaire no t’explicarà on és aquell racó amagat del bosc on, cada any i cada vegada que la temporada és bona, recull molts cistells de rovellons.

Treballar en el periodisme de viatges i no revelar l’encant d’alguns llocs resulta incongruent, però de vegades és imprescindible.