Esperant el full de ruta

Cada dos o tres anys torna a ocupar l’espai públic l’etern debat, mai resolt, sobre el futur d’Andorra. I això, des d’almenys la dècada dels vuitanta. Els dits de les dues mans no són suficients per fer el recompte dels diferents informes que s’han pogut publicar i promocionar a aquest efecte. Sense cap efecte fins a la data. L’última difusió, en relació amb aquesta casuística, va ocórrer poc després de la pandèmia de la covid. Per a aquesta finalitat s’havien reunit els estaments oficials i la majoria dels privats del Principat, coadjuvats per personalitats destacades en els diversos àmbits que es volien analitzar.

Tal com s’anunciava en la presentació d’aquest treball: “Sota cinc taules temàtiques diferents s’han concretat 127 reptes, que es poden integrar en 34 grans reptes i s’han aportat més de 500 estratègies per fer-hi front.” Afegint: “La publicació concreta els reptes en 10 propostes que han de permetre una anàlisi més acurada de les línies d’acció que es poden arribar a impulsar des de tots els àmbits de la societat andorrana.” Tot i el temps transcorregut i la qualitat d’aquest treball, a causa de les valuoses aportacions de la societat civil, cap d’aquestes propostes ha estat portada a terme i, fa pocs dies, tal com és costum, va tornar a la palestra la necessitat d’anticipar el futur, per dibuixar un model de país. Sobta, per tant, aquesta permanència en la manca d’aprofitament d’eines que ja existeixen. Val la pena recordar que altres països, que s’han començat a desenvolupar en el mateix període de temps que nosaltres, és a dir, després de la Segona Guerra Mundial, han sabut portar a terme aquest esforç de prospectiva i aconseguir un desenvolupament econòmic equilibrat, que participa directament en la cohesió de la societat.

Ara per ara, a casa nostra, semblaria més que suficient fer un compendi dels diversos informes existents, amb la finalitat d’establir, per fi, un full de ruta que compleixi tant les necessitats de la població com les obligacions i imposicions que davallen de la situació actual. I hauríem de desitjar que aquesta anàlisi sigui realment l’última i que sigui útil, més enllà de les divergències polítiques que democràticament són necessàries.