Tertulià de guàrdia
Quan sona el primer despertador, sent la boca resseca i un familiar regust amargant al fons del paladar. Només aconsegueix sortir del llit després de la segona alarma i, mentre alleugereix la bufeta, connecta el wifi. Després arrossega els peus fins a la cuina, on encén la cafetera a les fosques i, en lloc de recollir les llaunes buides de Voll-Damm que van quedar al costat de la pica, mira el Diari d’Andorra al mòbil. El primer titular el desperta més que el cafè: Govern hauria de pagar una milionada per les víctimes de violència de gènere. Clica i es desplega la notícia. Surt al balconet amb el cafè i abans d’acabar de llegir la peça, salta als comentaris, entra un dels seus àlies i tecleja que la tirania del feminisme i del wokisme acabarà amb la societat. Encén un cigarret, però en comptes d’admirar com el perfil de les muntanyes es retalla al llenç del cel, passa a una altra notícia i la pesantor espessa, com de plom, que encara perdura sota la closca, no és obstacle perquè el seu nom d’assalt torni a escriure un altre comentari, aquest cop acusant Govern de promoure una societat estèril i antinatalista amb el decret que regularà la reassignació de gènere. El cafè i la cigarreta fan efecte i ha de córrer cap al lavabo. Assegut a la tassa, amb els pantalons del pijama abaixats i els calçotets tibant als turmells, creu que encara hi pot afegir un altre comentari i amb un altre nickname escriu sobre la dictadura de les minories que acabaran amb la llibertat i la democràcia. Acabada la feina, en lloc de rentar-se, continua a la trona des d’on reben els docents que no han aprovat els edictes –que aprofitin les vacances per estudiar–, els treballadors del SAAS per voler ser funcionaris –tothom vol ser funcionari i la padrina a pagar–, i quan sap que l’streamer TheGrefg vol demolir l’edifici de l’àvia d’Escaldes, no pot més i s’esplaia a gust: això passa per vendre el país per quatre duros als de fora, en comptes de pensar en la gent del país. Als andorrans de sempre no els venia de vendre el país d’aquesta manera, ja estaven forrats. No saben ni el que tenen. Com si fos un tertulià de guàrdia, comenta cada notícia i respon a altres comentaristes, sempre amb la mateixa agror biliosa. Després ens sorprenem que Trump arrasi.