Prendre alè
Ara per escriure aquesta columna m’escapo una estona de la loquacitat i verborrea de l’emperador Trump. Surt ja per tot arreu. Sort que no soc en cap xarxa social. L’encertà fa 60 anys el filòsof McLuhan amb aquell “el mitjà és el missatge” i la polèmica posterior de si també era el “massatge”. Ho era i és. I avui ja han “inundat la zona”, tal com el vell assessor Steve Bannon fa anys aconsellava Trump, a fi de mantenir sempre el control de l’atenció. Un èxit! No es pot seguir, no et deixa respirar, ni prendre alè, ni reposar, ni pensar. Un tema, una signatura, una mania i, ràpidament, una altra. Una pastanaga, un bastó, un cavall de batalla i, de cop, un altre. Més bastó, més pastanaga! “Més llenya, més llenya”, cridava el marxista Groucho destrossant el vagó a fi que la locomotora no s’aturés. I, per ara, no s’atura en aquesta política com a espectacle, com a circ. Mai vaig pensar veure i sentir el que veig i sento, tot i que llegir-ho sí, ja ho havia llegit. Un tastet:
“De tot això en neix una qüestió: si és millor ser estimat que temut, o al contrari. La resposta és que caldria ser l’una i l’altra cosa, però com que és difícil de tenir-les plegades, quan ens n’hagi de mancar una d’ambdues és molt més segur de ser temut que no amat. Perquè dels homes, en general, es pot dir això: que són ingrats, volubles, falsos, que defugen els perills, àvids de guany, i mentre els afavoreixes són tots teus, t’ofereixen la sang, les riqueses, la vida, els fills, tal com he dit més amunt, quan és lluny la necessitat; però quan se t’acosta, se’t giren d’esquena. Així el príncep que ho ha fonamentat tot en la paraula d’ells, trobant-se mancat d’altre suport, s’enfonsarà, perquè les amistats que s’adquireixen amb diners i no amb la grandesa i noblesa d’ànim es compren però no es tenen, i quan arriba el moment no es poden fer servir. Els homes tenen menys mirament a fer mal a un que es faci estimar, que no pas a un que es faci témer...”
Així s’expressa Maquiavel a El Príncep a la meitat del seu capítol XVII: “De la crueltat i la compassió, i de si és millor ser estimat que temut, o bé al contrari.” Sembla que Maquiavel educava el príncep, però, i si la seva intenció fou educar el poble?