‘Quo vadis’ CASS?

La Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) iniciava el camí l’any 1968, per donar cobertura sanitària al flux de treballadors espanyols que venien atrets pel creixement econòmic del país. Aquesta parapública, sotmesa al control del Govern, ha estat objecte de modificacions per adaptar-la a la Constitució, així com a la situació laboral i social de cada moment. Va néixer amb la voluntat de ser autosuficient i finançar-se amb les cotitzacions dels afiliats, però, amb la Constitució, l’Estat esdevé el garant del sistema de seguretat social. El consell d’administració, integrat per quatre membres nomenats pel Govern que també proposa el president, es complementa amb dos representants dels assalariats, un dels pensionistes i un dels empresaris.

Aquesta institució que forma part de les nostres vides no passa pel seu millor moment. Darrerament, ha aconseguit ser notícia i donar lloc a titulars d’impacte. Segons la informació que apareix als mitjans, la gestió de la CASS ha estat marcada per la desídia, com corrobora l’escàndol investigat per la Batllia, relatiu a les pensions d’invalidesa parcial. Sembla que durant anys s’han efectuat pagaments de més, a un de cada cinc pensionistes, que representen un valor superior als sis milions d’euros. Fa pocs dies, s’ha conegut un nou escàndol, el d’una empleada amb càrrec de responsabilitat dins la CASS que ha sostret, gairebé, mig milió d’euros. A més, cal afegir prop de setanta milions d’euros de cotitzacions pendents, dels quals la CASS preveu cobrar només la meitat. També cal remarcar el malestar generalitzat entre els autònoms, pel que fa a la regularització de les quotes, que alguns han qualificat d’assetjament institucional.

Els afiliats estan sensibilitzats amb el que passa a la CASS perquè són conscients que financen les irregularitats i les deficiències amb les seves cotitzacions i, possiblement, amb la reducció de les futures pensions. Tampoc ajuda el tracte d’alguns treballadors de la parapública que, reiteradament, fan viure als assegurats sensacions desagradables i arbitràries. Tot plegat genera un descontentament generalitzat que es fa palès en l’escassa participació, entre un 3%-5% dels afiliats, en les eleccions per elegir representants al consell d’administració.