Democràcia en estat crític
A Andorra, obsessionats com estem amb els números, sovint oblidem prendre el pols emocional dels nostres veïns. Sabem que depenem econòmicament d’ells, però estem més pendents dels ibèrics que dels gals. I això és un error. El comportament dels francesos és crucial per al nostre comerç i, encara més, per entendre cap a on es mou el nostre entorn. El recent Baròmetre de la confiança política del CEVIPOF ofereix una radiografia inquietant del nostre veí del nord. Només un 26% dels francesos confia en la política i un 23% en el seu govern. En resum: França està en depressió política i social. Els seus ciutadans estan desencantats, esgotats i desmoralitzats. Un 45% diu sentir desconfiança, un 40% confessa estar esgotat i un 35% se sent clarament apàtic. En canvi, només un 15% experimenta benestar, un 14% serenitat i un 13% confiança. Dit altrament, si França fos una persona, l’enviaríem directament a teràpia.
Però el que realment hauria de fer-nos saltar de la cadira és que un 41% dels francesos aprova la idea d’un líder que no necessiti eleccions ni Parlament. Sí, ho heu llegit bé: gairebé la meitat dels nostres veïns veu amb bons ulls viure sota un règim autoritari. A Catalunya, la situació no és gaire millor. Segons el Sondeig d’Opinió 2024 de l’Institut de Ciències Polítiques i Socials, un 36,4% dels homes catalans de 18 a 24 anys no rebutgen del tot la instauració d’una dictadura.
Aquest estat d’ànim no és anecdòtic, és el símptoma d’un problema més profund. Quan la gent es desencanta de la política, busca solucions ràpides i simples. I la història ens ensenya cap a on acostuma a mirar en moments com aquest: cap als homes forts, cap a respostes autoritàries. No ens enganyem: les coses no han canviat tant en 30.000 anys.
No és casualitat que el 73% dels francesos afirmi que el país necessita un “veritable líder” (preferiblement mascle) per posar ordre. Aquest és el preludi d’un futur totalitari que ja hauríem d’haver après a evitar. No és només un problema francès; és un avís per a tots. Si volem que la democràcia i l’estat del benestar siguin la norma i no l’excepció, hem de reaccionar. No podem permetre que la desconfiança i el desànim siguin el pròleg d’una època fosca. Això no va només de polítics, sinó de societat. Ens hi juguem molt més que una estadística: ens hi juguem el futur.