El retorn mercantilista
A mitjans del segle XVII, un conjunt de tendències de pensament sobre la creació de la riquesa van anar agafant rellevància. Hauríem d’esperar que la rellevància d’aquestes quedés relegada a la conjuntura que caracteritzava l’època, on el comerç no es basava en relacions comercials lliures entre individus o corporacions, sinó en violència i qüestions d’hegemonia dels estats de l’època. Malgrat tot, els errors analítics de corrents com el mercantilisme sembla que segueixen molt presents als nostres temps. S’atribueix a Bastiat la reflexió “on entra el comerç, no hi entren bales”, i, en certa manera, tal com s’articula el comerç modern, sol ser així per les interdependències generades i perquè no està en mans d’aquests estats. Tot i això, la presa de possessió de Trump a la Casa Blanca ha encetat un nou ordre basat, en part, en l’arma dels aranzels, reprenent aquells errors d’anàlisi que assumeixen, entre d’altres, que una balança per compte corrent negativa -és a dir, importar més del que s’exporta- equival a un robatori a les butxaques dels americans.
La falsedat que això implica, però també el fet que la cort que l’acompanya no vegi l’error que suposa creure tal cosa, ens posa en un context complicat, on certs governants tindran més poder sobre els intercanvis lliures entre les persones alhora que, probablement, si aquest corrent s’accelera, acabem sent tots una mica més pobres, també els americans. La Tax Foundation, un think tank americà dedicat a la recerca principalment dels efectes de mesures impositives, té ben clar que aquests aranzels impliquen preus més cars per a les famílies, sobrecostos per als productors americans i una pressió fiscal major, perquè no oblidem que els aranzels són impostos per als consumidors i subsidis per a determinats -que no tots- productors.
I no ens pensem que això ens queda lluny de casa, i menys sabent que enclavats al Vell Continent, no només existeixen unes fortes relacions comercials, sinó que idees que, per exemple, veuen amb bons ulls el trencament del mercat únic europeu -encaixant com a protagonistes moderns dins d’aquells volums d’Escohotado sobre els enemics del comerç- van picant la porta des de diverses sensibilitats.