Responsabilitat
El projecte de llei per al creixement sostenible i el dret a l’habitatge és una llei que els asseguro que no hauria estat la nostra. No protegeix la classe mitjana, ni els petits propietaris, ni els llogaters. Segons Govern, era una llei molt valenta, però la realitat és que té moltes mancances, tant de forma com de fons. Per aquest motiu, el grup parlamentari socialdemòcrata vam entrar 25 esmenes i no una a la totalitat. Tot i que ho podíem haver fet, consideràvem que la urgència de mesures per resoldre les problemàtiques del país no ens ho permetia, ja que una esmena a la totalitat amb retorn al Govern com la feta per Andorra Endavant endarrereix encara més el treball legislatiu.
Davant la conjuntura actual, el més responsable hauria estat fer les esmenes parcials que calgui i treballar sobre el fons de la llei. Perquè no és amb una esmena a la totalitat i amb el seu més que impossible retorn a Govern que se solucionarà, més enllà de continuar perdent el temps. Inclús podien haver fet una “esmena a la totalitat encoberta” com Demòcrates per Andorra i Ciutadans Compromesos. Allò que han fet és dir clarament a Govern que fins i tot ells (i ja és estrany) no estan d’acord amb la llei i han proposat entre els dos grups parlamentaris un total de 87 esmenes (48 per part de Demòcrates per Andorra i 39 de Ciutadans Compromesos). Sí, més esmenes que articles té la llei (sense comptar disposicions). Mireu com és que fins i tot els seus li posen com a nota un “ha de millorar, Sr. cap de Govern”.
Recordem que el Govern va presentar aquesta llei per la porta de darrere mentre des dels grups parlamentaris, juntament amb l’executiu, treballàvem l’encàrrec que es va fer des del Consell General, que era una llei únicament d’habitatge amb eines que ens proporcionin dades i que ens permetin tractar la temàtica des d’un vessant molt més ampli, però concret. Govern ha preferit, però (cap sorpresa), una llei de pegats. Penso que un text amb tal magnitud d’esmenes és la imatge més fidedigna d’un projecte de llei fallit i que el seu afany de voler penjar-se medalles els ha provocat haver de modificar gairebé tot el contingut de la llei.