Creat:

Actualitzat:

Ben segur que recordeu el conte de la gallina dels ous d’or i del missatge que vol transmetre:

Una vegada hi havia un granger que tenia una gallina molt especial, que en comptes de posar ous normals, ponia ous d’or pur.

Cada matí el granger recollia l’ou d’or que havia post la gallina i anava al mercat a vendre’l.

I així van anar passant els dies, i casa seva s’anava omplint de sacs plens de diners, però el pagès no en tenia prou i sempre en volia més i més.

Cada dia se les passava comptant la fortuna que a poc a poc li anava donant la gallina.

Estic segura que tots entendran la comparació que vull fer del conte amb la realitat que viu el nostre país. Andorra és la gallina. I els que l’haurien de defensar i protegir, l’estan explotant de forma indiscriminada i sense cap mena de remordiment.

I la majoria dels ciutadans som els que volem protegir la gallina. La volem defensar i cuidar. Volem que mantingui totes les seves plomes mostrant tota la seva bellesa i que continuï donant riquesa de forma sostenible i amb respecte.

Perquè, tornant al conte, tots recordarem que aquest continua amb l’obsessió del pagès perquè creia que la gallina devia tenir dins seu una màquina que li permetia fer els ous d’or. La cobdícia el va anar obsessionant, fins que un dia va anar al galliner disposat a aconseguir la màquina que tenia la gallina dins seu i que feia els ous d’or. I sense cap mena d’estima i cec per la cobdícia, la va matar. Un cop morta i en obrir-la, va poder comprovar que la gallina dels ous d’or no tenia cap màquina dins, perquè era exactament com qualsevol altra gallina.

La nostra gallina, Andorra, no ha arribat al final del conte, però sembla que anem pel camí, perquè sembla que no hi ha estima per ella.

L’esllavissada, que es va produir durant la matinada de dijous a divendres, o l’anunci de construir 10 torres més a Escaldes, demostren que la construcció desmesurada continua sense control. Només cal aixecar els ulls per veure el cel ple de grues. I sembla que no hi ha voluntat d’aturar-ho, o com a mínim de limitar-ho.

Tots hauríem d’interioritzar contes amb una molta dosi de moral com el de La gallina dels ous d’or, per veure que cal fugir de l’avarícia en tots els seus vessants, fet que es troba totalment desvinculat amb els fonaments del desenvolupament sostenible.

tracking