Examen de català
Vaig llegir la notícia que, d’aquí a res, qui vulgui renovar el permís de treball a Andorra tindrà l’obligació de passar un examen de català i, de seguida, se’m van desbocar tres calaixos de la memòria: el d’exàmens de català que he fet com a alumne, el dels que he fet com a examinadora i el d’acudits sobre l’aprenentatge de català.
El primer que se’m va obrir va ser aquest darrer i em va venir al cap La Trinca i aquells dos senyors: el català de quatre dies que ja deia “xarnego” al que havia vingut més tard i el de Santa Coloma que volia anar a Madrid i havia perdut el costum de parlar en castellà. I entre un senyor i l’altre, se’m va esquitllar un vídeo recent d’una creperia d’Andorra la Vella el responsable de la qual acusa de “fatxa” (altrament dit “feixista”, si continuo amb La Trinca) un client que li demana que l’atengui en català. I, per acabar-ho d’adobar, vaig recordar una conversa entre un treballador de la construcció anònim i un sindicalista del mateix ram. –“¿Cómo se disse ‘edifissio’ en catalán?”; –“É difissi, Manué.” Però en Manuel va anar a classe i va preguntar a la professora: “¿Cómo se disse ‘bastía” en catalán?”, a la qual cosa, la profe li va contestar: “Andami, Manuel, andami.”
I aquest va ser el detonant per als altres calaixos. Del dels exàmens que he fet com a alumne, ja us n’he parlat d’algun i potser que només us recordi dues preguntes que, en el seu moment vaig trobar dificilíssimes: “Posa tres exemples de paraules esdrúixoles que no s’accentuïn” i “Quines són les cinc maneres d’escriure la essa sorda; il·lustra-ho amb exemples.” Del dels que he fet com a examinadora (i en vaig fer una colla d’anys), m’agrada recordar que només vaig suspendre una persona d’oral: un guàrdia civil que es presentava a Mossos i que volia que l’aprovés sense dir-me ni piu en català; que em divertia amonestant qui veia que copiava amenaçant-lo, no de suspendre’l, sinó d’expulsar-lo del país (més o menys com fer-lo fora d’Andorra: m’han copiat!), i que era hilarant adonar-se que hi havia qui confonia la fressa amb les maduixes i també, és clar, com hauria dit mon pare si s’hagués adonat que aquest futur examen de català només serà per als assalariats i no per als autònoms ni per als residents passius, qui confonia els collons amb làmpades de ràdio.