La dimissió de Josep M. Escribano

La notícia de la dimissió de Josep Maria Escribano com a director artístic de la Temporada MoraBanc, després de més de trenta anys de dedicació, deixa un regust amarg de desconsideració i falta de reconeixement cap a qui ha contribuït significativament a l’èxit i prestigi d’aquest esdeveniment cultural. És desolador veure com les noves condicions econòmiques establertes pel comú d’Andorra la Vella han resultat en la pèrdua d’un líder tan experimentat i compromès.

La gestió d’un festival com aquest requereix no només coneixement tècnic, sinó també una profunda comprensió de les dinàmiques culturals i artístiques, així com una habilitat especial per connectar amb artistes, patrocinadors i altres col·laboradors clau. És evident que la persona que ha estat apartada posseïa aquestes qualitats en abundància, com ho demostra el reconeixement internacional que el festival ha aconseguit sota la seva direcció.

La retallada salarial del 38% imposada per les noves polítiques comunals és una falta de respecte flagrant cap a la dedicació i al talent de qui ha treballat incansablement durant dècades per enaltir la Temporada MoraBanc. No es tracta només d’un tema econòmic, sinó de valorar la tasca i la contribució d’una figura clau en el món cultural andorrà.

És incomprensible com el comú justifica aquesta decisió argumentant una suposada necessitat d’ajustar-se al nou format de la temporada. La reducció en el nombre d’espectacles i en el pressupost pot ser una realitat, però no hauria de ser l’excusa per desmerèixer l’experiència i l’expertesa d’Escribano, especialment en un moment tan significatiu com el 30è aniversari del festival.

La manca de consideració demostrada pel comú i la seva aparent falta de previsió en la programació són símptomes alarmants d’una administració que sembla perdre el rumb en la seva gestió cultural. El resultat és una incertesa creixent sobre el futur de la Temporada MoraBanc.

Ara, més que mai, és essencial que el comú reconsideri les seves decisions i reconegui el valor de qui ha dedicat la seva vida a enaltir la cultura a través d’aquest festival. La celebració del trentè aniversari hauria d’haver estat una oportunitat per homenatjar i agrair l’aportació de Josep Maria Escribano, no pas una ocasió per veure la seva retirada com a precursor de l’extinció del festival.