Ajudar els altres

Com és de fàcil ajudar els altres i que complicat és de vegades ser conscients de tot el que podem fer per ajudar. Heu fet mai alguna cosa que per a vosaltres no suposa un gran esforç i que en veure la reacció de l’altre us ha fet sentir d’allò més bé?

Uns dels aspectes bàsics de la convivència humana és la capacitat que tenim d’oferir la nostra ajuda tant a persones que coneixem com també a desconeguts sense esperar cap recompensa a canvi, més enllà del sentiment plaent d’haver fet el que ens sembla correcte.

I creixem com a persones amb el convenciment que si fas coses pels altres, et sentiràs molt millor amb tu mateix i tindràs la satisfacció d’haver-los ajudat. A més, si ets generós amb els altres, segurament ells també ho seran amb tu si algun cop ho necessites, perquè l’ajuda crea una relació positiva entre qui ajuda i qui és ajudat. Com que la majoria de les persones del món volem ser bona gent i volem aportar, ajudar, participar i formar part de la societat així en general, no estem disposades a abandonar alguna cosa que creiem que ens aporta tot això i que a més creiem essencial per aconseguir-ho.

Diversos estudis han mostrat que quan ajudem algú se’ns activen xarxes neuronals implicades en la cognició social, especialment aquelles relacionades amb l’empatia i la gestió de les emocions.

De fet, si no ens donéssim entre nosaltres mai un cop de mà, i si no hi hagués una certa reciprocitat social a escala global pel que fa a les ajudes que donem i rebem, probablement la societat es col·lapsaria.

Però ajudar als altres també pot tenir riscos per al nostre benestar físic i emocional. No sempre és fàcil obtenir que determinades coses o situacions que necessita una altra persona succeeixin. Representa tot allò que podem fer perquè les coses que no tenen a veure amb nosaltres, sinó amb un altre, passin. Però no sempre és senzill i pot arribar inclús a posar en dubte la nostra capacitat d’ajuda i el nostre equilibri emocional. Perquè moltes vegades potser no sabem ni el que li convé.

I el nostre estat físic, com pot ser la manca de son, l’estrès, el cansament, l’estat d’ànim o els problemes propis, poden afectar les ganes o la força que tenim d’ajudar a les persones, minimitzant l’ajuda real que els acabem oferint, que de vegades pot estar lluny del que realment necessita una persona.