Dimarts, 9 de abril de 2024

Creat:

Actualitzat:

Durant el mes de gener passat, el Teatre Nacional de Catalunya va presentar al públic un nou muntatge de l’obra de Max Frisch, la qual té una relació simbòlica amb el nostre Principat, ja que va considerar convenient intitular-la Andorra. Ara bé, tal com s’explica al principi de la representació, l’autor no es volia referir al nostre país, sinó que la seva inspiració, com ell mateix ha revelat, es fonamentava més aviat en un dels dos estats dels quals ostenta la nacionalitat, o sigui més precisament Suïssa.

Aquesta proposta cultural, de la mà de l’Ester Nadal, mereix molts elogis, atès que, entre altres, la tensió dramatúrgica va creixent tot al llarg de la peça. Certament, alguns detalls haurien pogut ser millorats, però són detalls i costa compartir algunes crítiques que s’han expressat en els mitjans. Ara bé, a cadascú la seva lliure opinió.

Com és sabut, l’eix vertebrador d’aquesta obra són les conseqüències desastroses de la intolerància i dels prejudicis, en aquest cas de cara als jueus. I encara que sigui escrita el 1961, queda malauradament de plena actualitat. Ara bé, aquest argument, si és el més important, no és l’únic. N’existeix un altre que no és res més que les conseqüències també desastroses d’una mentida. Per als que no coneixen aquesta obra, sembla convenient no revelar en aquesta columna el seu abast. Així la podran descobrir, amb certa sorpresa, si tenen l’oportunitat d’assistir a una nova representació d’aquesta obra i amb una mica de sort a Andorra.

Val a dir que aquesta intriga, objecte comú en la literatura, havia estat també escenificada per l’Albert Camus en la seva peça El malentès, que es va donar per primera vegada a París el juny del 1944. En efecte, no és tant un malentès com una mentida, que porta al desenllaç fatal, en què una mare i la seva filla acaben per matar el seu fill i germà, que els havia ocultat, de bona fe, la seva verdadera identitat, després d’una absència de més de 20 anys.

Sortosament, totes les mentides no desemboquen en uns finals dramàtics, però no es pot obviar el missatge que comporten aquestes dues obres mestres, o sigui les conseqüències sempre nefastes de dissimular o disfressar la veritat.

tracking