Dimarts, 9 de abril de 2024

Creat:

Actualitzat:

Decisió presa: Fortnite esborrat de casa. Després de debatre el tema durant alguns dies, vist el grau d’ansietat, addicció i nerviosisme que genera el joc, i havent llegit molta documentació escrita per professionals de la salut, d’Andorra i arreu, hem tallat d’arrel i hem passat el joc directament a la categoria producte non grato.

Fa un parell d’anys vaig escriure alguns articles sobre Fortnite, en aquell moment com a espectador privilegiat que observava, des de la platea i amb la mirada d’un professional de la comunicació, les dinàmiques de sociabilitat que generava aquest fenomen global entre un grup de companys d’escola del meu fill, sense ignorar la gegantina màquina comercial que hi havia darrere, però ja no tinc dubtes: el grau de dependència que crea Fortnite es pot comparar al que provoca una droga, incloent-hi fins i tot aspectes tan inquietants com la síndrome d’abstinència i la irritabilitat.

Fàcil de trobar i instal·lar en gairebé qualsevol dispositiu, aquesta plataforma deixa a les clares el concepte quan un producte és gratuït el producte ets tu, provocant una cataracta de dopamines en jugadors a tot el món, sense discriminar edat, raça, classe social, idioma o religió, consumint el valor més important que pot tenir una persona: el seu temps, ja que el negoci principal d’Epic Games és que hi hagi enganxada la quantitat més gran d’usuaris, humans i reals, i com més hores, millor. Que si, a més a més, paguen un extra per tenir armes o disfresses exclusives, millor encara, que els 9.000 milions de dòlars que va generar Fortnite des del llançament han sortit d’alguna butxaca...

Confesso que al seu moment vaig tenir una visió força càndida del tema i ara ja no tinc dubtes que pares i docents no podem ser neutrals ni confiar en l’autocontrol davant un Fortnite pensat i dissenyat per al consum compulsiu. Si el debat d’aquests temps és donar o no donar un smartphone als menors de 16 anys, continguts com Fortnite, jocs que es presenten només per passar una estona, però que en realitat són plataformes llur objectiu és retenir la gent i aïllar-la en aquest entorn, s’han d’entendre com a continguts nocius que han d’estar lluny dels nostres menors.

tracking