“Infant que dorms...”

Per una raó o altra, des de fa anys, rodem per Barcelona els dies abans de Nadal. Nadal, la gran festa, fins i tot massa. Ho sap tothom i és profecia, com va titular el gran poeta J. V. Foix la seva nadala que enviava als amics. La meva memòria en guarda aquell joc d’ecos que ressona melodiós després de cada estrofa: “A cal fuster hi ha novetat.” Ho sabem tots. Una gran festa que ve de lluny, del festival del naixement del Sol Invicte dels últims segles de l’Imperi Romà. Per als cristians Nadal, que significa temps de naixement, és el fonament de l’esperança. Per als no creients, Nadal és la celebració de la llum, ressò del moment en què la durada de la llum diürna comença a incrementar-se després del solstici d’hivern, aquell renaixement del sol. Avui aquests són, sens dubte, els dies més il·luminats de l’any.

N’és un exemple fer un tomb pel passeig de Gràcia de nit i badar per veure com, a la cantonada del Corte Inglés, del trànsit i la muda de la llum, que cau de dalt a baix, en surt el Naixement, la novetat de cal fuster i, d’aquesta, aquella, en un infinit bucle.

Visita obligada és també contemplar el pessebre instal·lat per l’ajuntament a la plaça de Sant Jaume. Debat i discussió cada Nadal. Enguany un gran collage. Un pessebre curiós, interessant de veure. L’art sempre té un punt de fuga cap a la llibertat. Vaig retornar a la infància, al Pallars, quan retallava pessebres de paper. Sí, llavors eren el Nen Jesús, Sant Josep i la Mare de Déu. Al pessebre retallable d’aquest Nadal hi ha contorns, siluetes i molta gent. Al centre, sota la llum d’un modernista banc-fanal davant la Pedrera, amb ovelles, bou i mula, “en Pep, na Mari i en Txus...”, segons l’expressió de Blai Felip a La Vanguardia. L’art sempre trenca, aquesta és la seva grandesa.

Nadal és també un punt de referència. Vivim en l’instant, tot canvia, tot es mou, però Nadal torna. Es repeteix i és nou. Record, desig i, enmig de tanta llum, fràgil alegria. La guerra, les guerres, no lluny de nosaltres. Aquells versos d’un altre gran poeta, amic d’Andorra, Salvador Espriu, en el seu Prec de Nadal: “Et porto sols el meu gran crit. / Infant que dorms, no l’has sentit?”

Us desitjo un molt bon 2024! Un any incert.