Dimarts, 9 de abril de 2024

Creat:

Actualitzat:

Sempre afirmo que aquest món no és el meu i de fa un temps ençà ho puc demostrar amb un exemple que no hauria pensat mai: el menjar dels restaurants de menú. Vejam, vull pensar que no soc l’única persona al món que ha de rodar la Seca i la Meca (la Vall d’Andorra ja la tinc apamada) per trobar un menú semblant a aquest: escudella de primer, fricandó de segon i carquinyolis de postres. O un de més senzill, si voleu: una amanida (amb escarola blanca tendra, una ceba esberlada de cop de puny, unes arbequines, una tomata de pera, un punt de sal i un raig d’oli del bo), un suquet d’escrita i un préssec amb gust de préssec. Res, no cal que hi somieu, és pràcticament impossible.

Si voleu una amanida, us porten un plat cimat d’herbes variades (sobretot amb ruca, molta ruca... que en som, de rucs!) sense gust ni disgust que treuen d’una bossa de plàstic, hi posen una tomata de plastilina, formatge de cabra o burrata (burros, més que burros!) i per sobre un suc marronós que anomenen vinagre de Mòdena i que serveix per a embrutir els punys de les camises i poca cosa més. Que vols una xulla ben cruixent o un palpís rosset per llaminejar una estona? Et fas fotre i has de triar entre matambre eixut o xurrasco dur com una bala. Et deleixes per unes maires o uns llucets frescos? Res, home, res: una rodanxa de lluç congelat o quatre seitons amb gust d’oli refregit i au, fes lloc, que arriba un flam de la casa (de la casa industrial que el va fer, és clar).

Ep! I els preus dels menús: ni que tots cobréssim sous de ministre! 15 euros pel cap baix, beguda a part i balla si no et cobren l’aigua de l’aixeta malgrat que l’article 27.2 de la Llei 25/2022, del 30 de juny, d’economia circular diu literalment: “Els establiments de la restauració estan obligats a servir aigua de l’aixeta gratuïtament.” Però, qui fa cas de les lleis? Són per trencar-les, no?

Avui, pensant en totes aquestes coses mentre dinava un menú (croquetes de pollastre congelades, ossobuco sense moll de l’os, gelat d’aneu a saber què, vi blanc i whisky a part), pensava que em faria un bon ramen. I he arribat a casa, he agafat l’olla grossa i alça: ossos, gallina, pit de vedella, gorgil, un braó de xai, pilota, api, porro, pastanaga, ceba, patata... N’ha sortit un ramen deliciós. Bon profit!

tracking