Creat:

Actualitzat:

El passat 20 de novembre retrobàvem en aquest mitjà que la població andorrana havia arribat als 84.516 habitants, d’acord amb les darreres dades d’Estadística. La comparativa feta entre l’octubre del 2022 i l’octubre del 2023 revela i constata també el que esdevé una tendència de repercussions negatives per l’avenir del nostre país: els menors de 15 anys baixen un 1,5% i els majors de 65 pugen un 4,9%. Aquesta tendència inversora de la piràmide poblacional té una especial repercussió en decisions transcendentals de la política actual, especialment en el debat sobre les pensions, que donaria fàcilment per un altre article.

En aquest, però, vull focalitzar-me en una altra conseqüència dels increments poblacionals en països de dimensions reduïdes com el nostre. Si la tendència esdevé continuada, el 2035 podríem trobar-nos amb un volum que rondaria els 100.000 habitants i, amb les conseqüències d’afectació a serveis bàsics, s’obre el debat d’orientar les polítiques nacionals i comunals al creixement sostenible. El mandat comunal que s’obrirà als guanyadors dels comicis del 17 de desembre ve marcat, necessàriament, per la resposta que tots els comuns han de donar, dins el seu àmbit competencial, davant el creixement sostenible del territori.

Els estudis sobre capacitat de càrrega amb què treballen les corporacions comunals han d’estar llestos durant el 2024 i hauran de servir, necessàriament, per revisar i modificar, si escau, els POUP respectius per poder canalitzar la tendència de creixement poblacional a un ús sostenible dels recursos consumits per la població. Que la població creixi fins on pugui créixer, assegurant el manteniment dels serveis bàsics (accés a aigua potable i subministrament d’energia elèctrica, ús de la xarxa viària i de mobilitat, ús de serveis mèdics, educatius, culturals i esportius...) i només ampliant-los fins on aquests topalls de càrrega permetin. Alhora, els Comuns hauran de continuar treballant, conjuntament amb el Govern i dins les competències que els són pròpies a cada institució, per l’eficiència i possible estalvi dels recursos disponibles i per la prevenció davant situacions d’emergències que poden derivar d’una sobrepoblació del país.

*Adrià Espineta, Conseller al comú de la capital

tracking