'Airpods'-símptoma

Redacto aquestes línies amb la ràdio de fons, que sento amb uns auriculars. Com que són sense fil en diem airpods, encara que no siguin Apple, perquè auricular ho associem amb cables i perquè cascos, diria, fa antic i ja no es diu gaire. I airpods és un nom que mola, tot i que molar també soni antic i ja no es digui gaire. Soc feliç, amb els meus airpods-que-no-són-airpods: ara no cal que em passi cinc minuts desfent l’embolic de cables amb què acabaven sempre els meus auriculars –ara ja només cal que algú inventi un sistema que acabi amb la desaparició de mitjons i la humanitat haurà atès definitivament el seu zenit. Ara que la nostra relació s’està consolidant, però, començo a veure coses estranyes en els meus airpods-que-no-són-airpods-i-que-en-algun-lloc-he-vist-que-en-diuen-earpods-que-és-un-nom-que-també-mola-força-tot-i-que-també-sona-a-sabatilles-d’imitació. Encara em fan feliç, però tenen cosetes que em sulfuren. Com quan no s’enllacen bé amb el meu mòbil i m’he de barallar amb la connexió bluetooth amb una intensitat similar a quan m’abraonava sobre els cables per desfer-ne els nusos. Hi ha dies, de fet, quan la connexió no acaba d’anar ni a la segona, que penso que la manca de nusos és el seu únic reclam i que en tota la resta és, de totes totes, la pitjor de les opcions. Són de moderadament a extremament més cars que els seus antecessors, de vegades perden la connexió, emeten llums que no venen a tomb i que poden fer nosa en alguns contextos i, sobretot, van amb bateria. Bateries que requereixen càrrega elèctrica. Bateries produïdes amb minerals dels quals no anem sobrats, que serien necessaris per a usos més justificats i que s’obtenen molt sovint amb mà d’obra explotada i amb pràctiques neocolonials. I bateries que, quan fallin per algun mal ús o per obsolescència programada, o quan surti un nou model irresistible, acabaran en abocadors. Hi ha dies, de fet, que penso que els airpods són el símbol màxim de la nostra extinció guanyada a pols: inútils, contaminants, pretensiosos, maquinàries d’extracció capitalista, mecanismes de distinció social, però també, i sobretot, cuquis. Però aleshores se’m passa tot de cop. Avui s’han connectat bé, són moníssims i s’assemblen molt als del meu personatge preferit de la sèrie que estic mirant a Netflix. Em fan tan feliç!