Milan Kundera

La idea de l’etern retorn és misteriosa i amb ella Nietzsche va deixar perplexos la resta de filòsofs: pensar que un dia tot es repetirà tal com ja ho hem viscut i que també aquesta repetició es repetirà infinitament! Què vol dir aquest mite demencial?

El mite de l’etern retorn afirma, per negationem, que una vida que desapareix d’una vegada per sempre, que no torna, no és sinó una ombra, ne té pes, és morta per endavant, i si ha estat terrible, bella, sublim, aquest terror, aquesta bellesa, aquesta sublimació, no signifiquen res.

Aquests primers paràgrafs són l’inici de La insostenible lleugeresa del ser, la novel·la més famosa de Milan Kundera, que morí el mes passat. A la seva memòria la torno a llegir en la traducció al català que en feu per a Destino l’escriptora Monika Zgustová. Avui amb una nova actualitat: el vell somni imperial de Rússia sobre Ucraïna.

Insostenible lleugeresa, l’oxímoron del títol, la contradicció, li ha donat un caràcter inesperat i misteriós. La seva primera novel·la-assaig, han dit. Així la vaig llegir, venint del marc filosòfic d’on venia. Kundera ja cita Nietzsche a la primera línia en un fons on hi ressonen Parmènides “el que és” i “el que no és” i Plató en el seu diàleg El convit. Els personatges Tomàs, Teresa, Franz i Sabina –“el Quartet Kundera”, com se n’ha dit– et porten pel camí de la reflexió, a través dels dubtes i les pors existencials, l’amor i la traïció, la mentida i la veritat, el cos i l’ànima, el fer i el ser, la memòria i l’oblit. Una reflexió sobre la lleugeresa i la feixuguesa, el poc pes i la pesantor, el heavy i el light, com diuen les noves generacions, en una alternança de narració i filosofia, on els personatges teoritzen la seva pròpia existència. Som a la Primavera de Praga, quan la invasió soviètica ocupa la capital txecoslovaca. Un fet que marcà profundament la meva generació, com el Maig del 68 tres mesos abans. “Teníem 20 anys”, cantà Serrat, i quasi “en feia 20 que en tenia 20” quan vaig escoltar Kundera, en la dinàmica d’un quartet de Beethoven. L’art de la novel·la com a territori de llibertat i coneixement. In memoriam.