Esforços compartits

Durant les últimes setmanes, nombrosos llocs d’espectacle europeus han presentat la programació per a la temporada 2023-2024. Teatres, sales d’òpera i altres de similars intenten així atreure de nou un públic que va desaparèixer durant la pandèmia i a qui costa retrobar el camí d’aquests recintes, després d’haver-se acostumat a seguir des del confort de casa les innombrables sèries que ofereixen les plataformes, com ara Netflix.

Aquesta desafecció ve agreujada per la creixent inflació de costos que coneixem. Cada producció, que sigui original o no, necessita un esforç d’inversió difícil d’assumir. No es tracta únicament de la remuneració dels artistes, però sí de tots els condicionants indispensables per oferir un divertiment de qualitat. Decorats, vestimenta, tarifa de l’energia imposen revisar els preus de taquilla, amb el risc que això dissuadeixi encara més el públic. Les ofertes avui publicades per a la temporada vinent evidencien aquest increment i els agents del sector reclamen una accentuació de l’ajuda pública que els permeti continuar en condicions satisfactòries amb la seva preuada tasca. En el mateix moment, alguns opinen que aquesta intervenció s’hauria de reservar per a altres finalitats, tenint en compte les dificultats de les famílies per mantenir el nivell de vida. Debat etern i de difícil solució. Així, durant la pandèmia molts s’han interrogat sobre l’essencialitat del sector de la cultura i fins a quin nivell l’administració pública tenia l’obligació moral d’intervenir financerament. Ara bé, no podem obviar que un dels fonaments principals de les nostres societats obertes i inclusives és justament la cultura, en el sentit ampli de la paraula, que permet, entre altres, entendre millor i acceptar els canvis que coneixem, en molts àmbits diferents. En la negativa, es donaria prioritat a tots aquests que viuen ancorats en el passat i que voldrien imposar la seva visió adulterada del món. Per tant, queda imprescindible continuar amb el finançament públic d’aquestes activitats, que ha de ser acompanyat, malgrat les dificultats del moment, per una més gran freqüentació dels llocs culturals de tota mena. Un esforç, doncs, que ens concerneix a tots.