Modernitat i proximitat

Una vegada conegut el resultat d’unes eleccions és difícil defugir de la temptació d’intentar explicar el sentit del vot dels electors. Prova n’és que des del 4 d’abril tots els mitjans del país s’han lliurat a aquest exercici, del qual no es pot amagar l’atreviment. En efecte, es tracta essencialment d’analitzar una decisió col·lectiva, integrada per una multitud de vots individuals, en què cadascun d’ells pot tenir i té certament unes motivacions particulars i personalíssimes. Ara bé, tot i això, ens podem aventurar a unes observacions que si bé no són suficients per si mateixes per a aquesta finalitat mostren algunes llums específiques sobre l’escrutini.

En primer lloc, i quasi per primera vegada a casa nostra, constatem com el vot familiar ha perdut la seva força. Tradicionalment, cada família actuava en conjunt i triava en bloc la mateixa candidatura. Avui, aquesta regla no és més d’aplicació. Així, hem comprovat com integrants de la mateixa família, en el sentit estricte però també ampli de la paraula, o bé es presentaven o bé donaven suport a llistes diferents, per no dir oposades. I aquesta no és cap sorpresa, sinó únicament la demostració de la modernitat del país, que no té res a envejar als seus veïns en aquest àmbit.

D’altra part, sembla que en la majoria de les parròquies les llistes locals han aconseguit un millor resultat que la llista nacional del mateix color. Per tant, la proximitat dels candidats sembla un avantatge en relació amb les propostes nacionals que no aconsegueixen el mateix nombre de sufragis. I s’evidencia així també la predominança de la relació del ciutadà amb la seva pròpia parròquia. D’aquí en davalla certament l’anunci dels dos partits més joves de l’arc parlamentari de voler concórrer a les futures eleccions comunals.

I, finalment, no podem deixar de banda l’emergència d’aquestes dues propostes que van néixer fa pocs mesos i van obtenir un èxit innegable, anunciat, en part, per l’única enquesta d’opinió que s’havia publicat. Així, s’havia informat de la tendència que va marcar el 3 d’abril, sense, no obstant això, que aquest sondeig, igual dels que s’han anat practicant els últims anys a Europa, doni un pronòstic del tot fiable.