Rèquiem cíclic pel Consell

Unes eleccions generals més, tornem a equivocar-nos d’eleccions. Imagineu que tots els candidats que sentim aquests dies estiguessin fent discursos per convèncer-nos que els votem com a cònsols de la parròquia on es presenten –vaja, el que fan una mica alguns candidats territorials, però de manera generalitzada–. Oi que ens semblaria fora de lloc? Doncs això mateix és el que venim fent des de fa molts anys, però confonent dues altres institucions: hem transformat uns comicis parlamentaris en uns de presidencials. Alguns indicadors. Els mitjans parlen dels caps de llista de les candidatures nacionals com a candidats a caps de Govern, fins i tot en aquells casos on només podrien ser-ho si guanyessin 11 dels 14 escons en joc a la circumscripció nacional. De tant en tant aniria bé recordar que en alguna ocasió el que acabaria presentant candidatura per ser cap de Govern havia liderat una llista territorial i no la nacional. O que a l’Òscar Ribas el van elegir cap de Govern sense haver-se presentat a les eleccions al Consell –abans de la Constitució, és cert, però el sistema actual també preveu aquesta opció–. No culpo els mitjans, però. Perquè una gran part de les propostes que cada dia desgranen els candidats són accions que durien a terme si governessin i, en molt menor grau, de tant en tant ens expliquen què farien si seguessin al Consell. Si a això li sumem que molts dels candidats amb més pes saltarien del legislatiu per anar a ocupar un ministeri o una secretaria d’Estat o que una part gens negligible de moltes llistes està configurada per la capacitat dels candidats a guanyar les eleccions –pel seu pes a la parròquia, per exemple– en comptes de per la seva capacitat per exercir un lloc que hauria de ser tan crucial com el de conseller general, la cosa s’acaba de confirmar: el Consell ens fa nosa. És una etapa intermèdia per saltar al Govern o la plataforma des d’on fer oposició, no una institució en què es cregui. Per això hi ha tan poques proposicions de llei que emanin del grup parlamentari de la majoria –tot ve de Govern–. Per això el control és més mediàtic que parlamentari. Perquè el Consell ha quedat anul·lat. I ara sembla que vulguin rematar-lo.