Canvi radical

El passat 31 de desembre, el Cap de Govern va fer l’habitual discurs de Cap d’Any. Un discurs que, contràriament a altres anys, vaig trobar personalment més que un resum de l’any, un discurs electoralista amb missatges més de líder de partit que no pas de Cap de Govern.

Un dels moments del discurs amb el qual no estic gens d’acord és quan el Sr. Espot comenta que no cal un canvi radical en l’economia, deixant veure que les coses s’estaven fent bé. Clar... tot depèn de a qui es dirigeix. Si es dirigeix al seu 1% pel qual governa hi estic d’acord. Si, en canvi, parla per a tota la ciutadania, no hi puc estar més en desacord. M’explico:

No es pot dir que l’actual model econòmic està funcionant quan, en primer lloc –i així està quedant palès–, el problema més gran és que no tenen model ni econòmic, ni social, ni polític. Van legislant segons venen les dificultats.

I segon, dir que aquest “sistema està funcionant” quan ens trobem davant d’una de les majors crisis de poder adquisitiu dels darrers anys, amb la ciutadania amb un sou que tot just li dona per pagar el lloguer i amb la impossibilitat de poder viure amb els seus propis ingressos. I com ho volen solucionar? Doncs donant almoines a la ciutadania, en lloc de fer polítiques per a què la gent pugui viure amb els seus propis ingressos. Si parlen de model ens trobem davant d’un model totalment assistencialista.

És aquest el model que creuen que ha de continuar? O millor passar a un model on la prioritat és l’Estat del benestar? Perquè segons nosaltres aquest sí que és el model que ens pot ajudar a sortir-ne. Com? Doncs tenen exemples ben clars a les esmenes que ha fet el Partit Socialdemòcrata en el darrer pressupost. Unes esmenes que parlen d’invertir en habitatge, poder adquisitiu i salut mental. I d’on treure aquests diners? Doncs també ho expliquem: de l’interminable projecte del recinte multifuncional, per exemple.

Doncs sí, Sr. Espot, cal un canvi radical en les polítiques econòmiques, però també en la resta.

Evidentment, qui haurà de decidir és la ciutadania entre unes polítiques assistencialistes i unes altres centrades en l’Estat del benestar.

* Pere Baró, Secretari d’organització del PS