Llegir Antoni Morell

L’encertà Toni Morell en el seu últim escrit en aquest Diari diumenge 5 de gener del 2020, el dia de la seva mort: L’any de la prudència, comptant amb les emergències, n’és el títol. I tant! Quasi tres anys després encara hi som, de velles i de noves! L’emergència ens va obligar a ser prudents. Una emergència infreqüent i insòlita va aturar l’homenatge que devíem al Pare de la literatura andorrana, com va titular La Vanguardia el seu obituari. Vam poder celebrar, però, el primer dels actes d’homenatge: la presentació al Consell General del seu darrer llibre, De la governança d’un país. Toni Morell escriu una carta oberta adreçada a Anton Fiter i Rossell, que el perseguia “com una mena de fantasma”, com escriu. Morell rellegeix les Màximes i, sense saber-ho ni voler, ens deixa la seva última mirada, el seu últim intent per entendre la nostra societat amb perspicàcia i lucidesa. I la llarga carta oberta, com sabeu, anava dirigida a tots nosaltres.

L’homenatge ha continuat aquests dies amb diferents actes. Escriu Oliver Vergés que els reconeixements que el comú de la Massana, el Consell General i el ministeri de Cultura han programat en la seva memòria serien incomplets si no el llegíssim. Amb tota la raó del món! Llegir és sempre un diàleg. Un tastet:

Màxima 8: “Examinar los negocis i coses despàcio, tant que se puga, determinar-les ab madur consell, però determinades, executar-les ab prestesa, en haver-hi conjuntura.” I escriu Morell: “... Aquesta reiterada simbiosi vostra: primer examinar pensant, consultant, essent prudents i subtils. Acudir a l’experiència, mostrar una certa malfiança, vetllar per la tradició, ensems canviar si les circumstàncies ho demanen, i després actuar. O després deixar podrir les solucions... Parlàveu d’anar a poc a poc. Pas a pas... Avui us tornaríeu boig... no hi ha res que s’arrapi uns pocs segons a la terra, perquè dos segons després s’aixeca com una mena de torb i apareix una altra cosa, i uns segons després un altre cop de torb, i així successivament. Ara no hi ha temps per a res. Hi ha gent que es mor d’estrès –paraula de moda–, és a dir, de fatiga mental, moral i física, pel treball o pel buit de no respirar cap mena de valor...”