55

Són els anys del col·legi Sant Ermengol. Dilluns passat, 3 d’octubre, fou altra vegada el seu aniversari. Enguany la pandèmia permet fer-ho millor. El col·legi ho celebra amb un programa d’activitats pensat per a tota la comunitat educativa i obert a tota la societat andorrana, com ens ha dit la seva directora.

Un altre dilluns, el 3 d’octubre de 1966, el col·legi començà amb 70 alumnes. No estava del tot acabat i els primers alumnes interns i els primers salesians pujaven i baixaven de l’hotel Isard al col·legi i del col·legi a l’hotel. És una llarga i bonica història. A partir dels anys seixanta s’iniciaren a Andor­ra els cicles secundaris a fi que els estudiants no haguessin de sortir del país. Amb recels i equívocs el Consell General havia decidit construir edificacions a totes les parròquies. D’acord amb el bisbe i Copríncep Ramon Iglesias el Consell havia adquirit, l’any 1963, un terreny al Roc de Sant Pere amb el compromís que la Mitra hi construís un col·legi d’ensenyament mitjà i professional. I així fou. El bisbe Iglesias finançà la construcció de l’edifici amb els cànons rebuts de la concessió de Radio Andorra. Es copià l’edifici del col·legi de Tremp, confiat als salesians uns anys abans. Un decret del mateix bisbe i Copríncep, de l’1 de maig de 1965, establí “una Institució dedicada a l’ensenyament i formació de la joventut andorrana,... informats pels principis de Nostra Santa Mare l’Església”; “la Direcció serà confiada a una Congregació Religiosa”; “la Institució serà perpètuament propietat del Poble Andorrà i, en la seva representació, del Patronat Rector”, tal com diuen les primeres bases de l’acta fundacional. El col·legi s’inaugurà oficialment el 17 d’octubre de 1966 i deu anys més tard, el 16 de juny de 1976, el Consell General i el patronat rector del col·legi firmaren el conveni que en regula les relacions econòmiques.

Milers d’alumnes hi han estudiat, hi hem passat dos centenars de professors, marxaren els salesians, vingueren les monges de la Sagrada Família... I va fent camí. I ja són 55 –amb aquest 56– els anys dedicats a l’educació de la joventut andorrana. Educar, és a dir, donar saber, donar sentit, donar responsabilitat i donar esperança.