Esborrar el passat o no?

És una obvietat afirmar que, any rere any, la cultura americana, en els seus diferents vessants, s’ha anat imposant quasi en tots els racons del nostre planeta. Així, les pel·lícules ianquis superen, i de lluny, les altres produccions cinematogràfiques, almenys en termes d’ingressos per taquilla. Quant a la música, es comprova el mateix paradigma. Des del principi del segle XX, els cantants i els grups que venen des de l’altre costat de l’Atlàntic ocupen quasi sempre les primeres places de les diferents classificacions que es publiquen. Aquesta situació predominant s’estén també a la literatura, la qual cosa ha propiciat la difusió del model americà en les ments de persones que poc o res tenen a veure amb aquest estil de vida. Aquesta dominació no té, a l’evidència, únicament costats positius. Indueix també d’altres força negatius i censurables, tal com la uniformització del pensament. No obstant això, és obligat constatar que els propis agents culturals dels Estats Units han sabut articular la crítica d’aquesta superioritat, encara que siguin només per una part minoritària d’entre ells.

Ara bé, des de fa uns quants anys ha aparegut una nova dimensió d’aquesta cultura, que es defineix per la locució woke, que podem traduir per despertat. Aquest nou concepte inclou l’aplicació de la noció de cancel culture, terme que ni fa falta traduir, atès que equival al nostre cancel·lat català. Es tracta bàsicament de criticar i aniquilar el passat, en particular quan afecta tot allò que no respon als valors que, avui dia, són comuns en els països democràtics. Així, es cau en la temptació d’analitzar retrospectivament el que ha pogut ocórrer en els segles precedents, a la llum dels principis bàsics que s’han articulat en els països democràtics des del segle XVIII i mes específicament des del final de la Segona Guerra Mundial. Per tant, un error fonamental, tal com ens ensenya, per analogia, la teoria de l’evolució de Darwin. El futur només es pot construir quan es domina i es coneix la història del passat i no mitjançant l’esborrament d’aquest passat. I podem, doncs, lamentar la difusió, cada dia més estesa, d’aquesta forma de pensar en el nostre vell continent europeu.