Inflacions

Sopar fora està guai. Sopar fora molt sovint és un pal i em donen la raó totes les cares de mandra dels qui seuen a les terrasses aquests dies. Tot i que també podria ser per la calor: perquè la calor està guai però que faci massa calor o que en faci massa sovint és un pal. I passa el mateix amb les nevades, el cheesecake o els vídeos de gatets. És allò amb què insisteixen els dietistes sempre: que menjar de tot està bé en la seva justa mesura, però que abusar gairebé mai és bon negoci. Per a la major part de les coses, de fet, una mica és guai i massa és contraproduent. Els economistes anomenen aquest fenomen inflació: com més diners circulen, menys valor té cada moneda i cada bitllet que duem a les butxaques. I la resta de científics socials farien bé d’adoptar aquest concepte per explicar una bona part del que ens passa. Perquè som la societat del passar-nos permanentment de rosca, del no controlar-nos, de les maratons de sèries, dels centenars i milers d’amics virtuals, de la multiplicació de les relacions sentimentals, dels milers d’inputs informatius al dia, de les escapades de cap de setmana, les discoteques virtuals amb una quantitat literalment infinita de cançons per triar, de partits i competicions esportives cada dia de la setmana i cada hora del dia, d’opinions i estudis científics a cada cantonada, de tractaments alternatius als tractaments alternatius, de piles de llibres per llegir, d’articles que s’acumulen a les carpetes de favorits, per llegir, per classificar i d’altres, de gigues i gigues de fotos disparades i que mai més tornarem a mirar, de podcasts per sentir, de joguines que no caben a les cases, d’extraescolars que no caben en 24 hores, de preocupacions fútils per qualsevol fotesa, d’objectes, gadgets i solucions innecessaris... La societat de la sobreabundància –no només material– en què el valor de gairebé tot és ínfim: el menjar, la informació, les opinions, moltes de les relacions... Pensàvem que la victòria del capitalisme era haver aconseguit fer-nos comprar cada cop més i més per fer sobreviure la seva maquinària sense sentit; ara sabem millor com s’ho fa i hauríem de començar a enfocar què fem amb tota la derivada de les inflacions diverses que ens deixa, amb aquest món ple de coses de valor ínfim.