El dia del penis

La Canòlich, una companya de feina, escolta la ràdio cada matí i quan arriba al despatx ens informa del santoral, les efemèrides i les commemoracions del dia. Dimarts 15 ens va avisar: avui riureu. Consulta el mòbil per no oblidar-se res. Sembla que no escolta la ràdio sinó un minipodcast humorístic per Instagram. I allà ho recupera. Recita: és el dia dels drets del consumidor (bien), del treball social (bien), el dia del discurs, contra la matança de les foques (bien) i contra la brutalitat policial (esclar que sí, bien). També és el dia mundial del contacte i, atenció, el dia internacional del penis (riures, estupefacció, desconcert). La perplexitat que domina el despatx és tan gran que ningú sap com rematar el que sembla una broma, segurament de mal gust. Fa una setmana era el dia de la dona i avui el dia del penis? I com se celebra, em pregunto sense badar boca. Les imatges que em venen al cap no es poden escriure al diari. Comento que és sorprenent que tot això es commemori (aquesta és la paraula?) el 15 de març. Idus de març. El que?, pregunta la Canòlich. Quan van matar Cèsar, responen les companyes de clàssiques, i encara reciten un fragment de Plutarc en llatí. Tornem al treball, però ja em teniu pensant en l’article de diumenge, intentant lligar el dia internacional del penis (a Internet descobreixo que la cosa ve del Japó) amb el dia internacional del contacte (però a internet aprenc que no es tracta del contacte de la pell amb la pell sinó amb civilitzacions alienígenes). I si m’ho faig venir per saltar del penis a les porres de la brutalitat policial i la matança de foques? Si li sumo el dia mundial del discurs, veig Juli Cèsar sermonejant els senadors minuts abans de sortir del Senat romà els idus de març del 44 aC. Testosterona i violència. Guerra i pau. Però l’article no qualla. Dos dies després la Canòlich m’explica alguna cosa del que li ha comentat una amiga d’afers socials que atén les famílies ucraïneses que fugen de la guerra, de les bombes i dels franctiradors que tiren contra els cotxes que busquen la pau. Ja no hi ha article sobre el dia del penis. Em sento incapaç de frivolitzar. Per a aquesta gent la violència és real. I la guerra. Esperem que la pau també ho sigui. I Andorra el seu refugi.