Grau Roig - Kiribati

Recentment s’ha anunciat l’establiment de relacions diplomàtiques entre Andorra i la República de Kiribati. Evidentment, alguns han tirat d’aquesta notícia i han proliferat als mitjans unes vinyetes humorístiques que, s’ha de reconèixer, tenien certa gràcia. Confesso que, en un primer moment, vaig compartir aquesta ironia.

No havia entès la importància d’aquesta decisió. Per sort, un amic meu, expert en diplomàcia internacional, valgui la redundància, em va fer veure la seva deguda justificació. En efecte, les illes de Kiribati queden designades per les Nacions Unides com un dels primers països, que, al segle XXI, podria desaparèixer. El seu nivell sobre el mar és d’uns dos metres i, per tant, l’escalfament climàtic afecta de ple els seus habitants, que molt aviat es trobaran amb l’aigua al coll. D’aquí se’n desprèn una oportunitat excepcional d’oferir-los residència a Andorra. És sabut que des de fa anys intentem atreure gent d’alt nivell al nostre país i aquesta contrada llunyana apareix, doncs, com una font de futur.

D’altra part, Kiribati està dotat d’un aeròdrom internacional, amb una pista de dos quilòmetres de llargada. Aquesta instal·lació no té una gran utilitat, si no és pels avions que sobrevolen la zona i que es trobarien en dificultat. Es l’illa la més allunyada de qualsevol altra terra habitable i, per tant, era imprescindible construir-hi un aeroport que es pot considerar de socors. Aquesta edificació ha estat duta a terme pels nostres amics americans però, recentment, Kiribati va decidir vendre-la a la Xina. D’aquí la connexió amb Andorra. Com sabem, s’intenta desenvolupar a Grau Roig un projecte d’aeroport que per notícies aparegudes a la premsa podria ser finançat per uns inversors privats xinesos. Podríem augurar, doncs, que en un futur pròxim els xinesos, després de posar la mà sobre l’aeroport de Kiribati, participin en la construcció i en l’explotació del nostre, i proposin consegüentment com a vol inaugural d’agermanament l’enllaç Grau Roig-Kiribati.

No obstant això, ara que estic rellegint aquesta columna tinc dubtes si el meu amic era seriós o si m’ha explicat una història sense cap ni peus, aprofitant així la meva ingenuïtat.